L’altre president

Amb aquest títol, i tenint en compte que Quim Torra ja és un president investit i que ha pres possessió del càrrec, ara mateix vostès es poden pensar que els parlo del president Puigdemont, o del president Mas, o de Montilla, o fins i tot de Rajoy. Doncs no. Encara que ho hagi titulat L’altre president, els parlo, també, del president Quim Torra. Ho dic perquè ahir vaig tenir l’ocasió d’enregistrar amb ell l’entrevista que avui publiquem al diari i que aquest vespre emetem a El Punt Avui TV. I probablement molts de vostès es fixaran en tot allò de contingut polític que Torra diu durant l’entrevista. Interessantíssim. I imprescindible per saber cap on anem i perquè ha nomenat el govern que ha nomenat. I per saber quines relacions té amb Puigdemont i quins són els esculls que se’ns presenten com a país a la cantonada. Però jo si els recomano mirar avui l’entrevista a El Punt Avui TV –o a www.elpuntavui.cat–, és perquè, a banda de per donar-nos audiència i notorietat, coneguin també l’altre president, l’altre Quim Torra. Perquè en l’entrevista que llegiran avui al diari i als talls que en puguin sentir en altres mitjans hi haurà, sobretot, el president Torra polític, el que ha de prendre decisions (i no pas menors) en els propers dies, setmanes i mesos. I a mi sempre m’ha agradat tant o més saber com ho porten personalment, què els diu la família, com se senten... “Quan em criden «president», encara no em giro”, reconeix Torra, que admet que en alguns moments ell mateix es veu com si fos fora del seu cos, com si el president fos un altre. A Nocturn a l’Índia, d’Antonio Tabucchi, hi ha una conversa entre dues persones que reflexionen sobre els cossos. “Què és el que hi fem, dins d’aquests cossos?”, es pregunta un. I l’altre respon: “Potser nosaltres som com les maletes; ens transportem a nosaltres mateixos.” M’hi va fer pensar. Quim Torra transportant el president Torra. Quan parla d’ell, de les converses prèvies que va tenir amb la família, de quan i com li ho va dir Puigdemont, de la situació personal dels presos, de què sent cada cop que pensa en ells, de la deshumanització de tot plegat... Potser no amb la intensitat que jo pretenia (no en sé més), però a l’entrevista d’avui hi apareixen els dos Quim Torra. Encara que faci lleig que ho digui jo, no se la perdin.