Les paraules del President Quim Torra

Soc conscient que no haig de ser jo qui hagi de sortir en defensa del president Torra, la seva capacitat intel·lectual és força superior a la meva, sens dubte i, malgrat els atacs dels voltors, tampoc no crec que ho necessiti, però sí que aquest assumpte m’obre un territori de reflexió. Llegint els articles i les piulades, en el seu context real, en l’època concreta en que es van escriure, em temo que els podria subscriure quasi tots sense parpellejar. Ara bé, trets de context i prèvia aplicació de tota la maquinària devastadora de les clavegueres de l’estat (que ara ja han vessat i ho contaminen quasi tot) i valorades des del postfranquisme sempre viu a l’Estat, poden ser tots aquests qualificatius aberrants que han rebut i, fins i tot, la veu mateixa de Satanàs.

El fons crec, rau en un altre indret força més subtil, en la cultura, entesa com una capacitat de vincular-se amb les coses i, sobretot d’estimar-les. Personalment, defenso de manera frontal que és impossible aquest mantra unionista de ser catalans i espanyols al 50%. O ets català o ets espanyol o, com a mínim (i seria discutible) ets una mica més una cosa que l’altra. La qüestió de fons és l’amor i el respecte per les coses i per la gent. Sí, per les raons que sigui, (això és el de menys) has d’abandonar la teva terra, ningú et pot obligar a renunciar a les teves arrels, faltaria més, però tu has de ser prou persona com per estimar o, almenys mirar d’entendre i respectar, les essències de la terra on has anat a raure. I aquest és un dels orígens del conflicte i, probablement, també un dels primers errors comesos aquí, no treballar des de bon començament per introduir i fomentar aquest respecte enlloc de subvencionar la diferència en ares d’aconseguir una certa pau social i, no ens enganyem, uns vots que, sent més comprats que sentits, acaben resultant sempre volàtils i efímers i conduint cap a aquesta percepció esbiaixada de la realitat. I per això, (i amb tots els respectes) si el cos et demana vestir-te de “faralaes” i anar a ballar sevillanes és que el teu 50% de catalanitat perd punts enfront l’altre 50% d’espanyolitat, o no?

Una pregunta retòrica, tal i com està el pati, creieu que el govern de qualsevol comunitat autònoma de l’estat, permetria, donaria suport, i, sobretot, subvencionaria amb escreix, posem per cas un aplec de 10 dies ple de senyeres, segadors, sardanes, tenores, flabiols, capipota, llonganissa amb fesols, crema catalana, porrons, calçots, menjablanc, cava, vermut de Reus i mares de Déu de Montserrat? Ves que tinc els meus dubtes. Ho sento, mal que mal, em convenç, em conforta i m’encoratja molt més la sinceritat, si tu vols extrema de Quim Torra, que no pas aquesta falsedat oportunista, buida i en el fons farcida d’odi i de rebuig, del ser espanyol i català al perfecte 50% .