A la tres
Crispetes
“Ja era hora, que després de tant de rebre ara ens ofereixin una estona d’espectacle
Crispetes? I tant! I un bol ben ple! Crispetes i atents a la pantalla, que això d’Espanya serà espectacular. Ja era hora, que després de tant rebre tinguéssim una estona de satisfacció. Perquè és un tip de riure, tot plegat. Van veure ahir Rajoy? És bo, aquest home. Té un partit ple de corruptes, una sentència que li diu clarament que el seu testimoni és més que dubtós, i ell mirant cap a un altre costat. I Sánchez? Després de mesos i mesos desaparegut, ara va i diu que presenta una moció de censura i que, si cal, la negociarà amb el Le Pen català, que és aquest tal Quim Torra que ell considera xenòfob, supremacista, nazi i no sé quantes coses més. És bo, també, aquest Sánchez. I per bo, és clar, aquest tal Rivera, que no en desaprofita ni una per sortir a la tele amb cara d’enfadat. Deu patir molt, aquest home. Enfadat amb els independentistes, enfadat amb Sánchez perquè li ha passat a davant, i enfadat ara amb Rajoy després d’haver-li votat els pressupostos. Fins i tot el PNB, és per llogar-hi cadires. Voten els pressupostos a Rajoy i just l’endemà, l’endemà mateix, es deixen festejar per presentar-li una moció de censura. Rajoy, a la corda fluixa; Sánchez, content perquè ha tornat a pujar a l’escenari; Iglesias (el que volia fer el sorpasso a Sánchez), aplaudint-lo i donant-li suport incondicional; i el PNB, al més pur CiU style, fent allò de la puta i la Ramoneta. No em negaran que l’espectacle promet. El galliner ben esvalotat i Rajoy dient que “Espanya no es mereix un període d’inestabilitat”. És bo, aquest Rajoy. Quan Torra parla dels catalans li diuen que no pot parlar en nom de tots els catalans, i en canvi Rajoy es veu que sí que ho pot fer en nom de tots els espanyols quan li presenten una moció de censura. Molt bo, Rajoy, molt bo. Seguin, posin les crispetes al microones (si és que són de fer-les al microones) i preparin-se per passar una bona estona. Perquè l’espectacle promet. Es tiraran els plats pel cap i els independentistes, és clar, no s’ho perdin, ja veuran com tornarem a ser els culpables de tot. Espanya s’esbatussa i nosaltres aquí mirant-nos-ho. No s’ho perdin.