El pedaç català contra la crisi

El ple monogràfic que se celebra avui al Parlament és un voluntariós intent d'afrontar la crisi econòmica amb una via catalana basada en el diàleg i el consens, que hauria de rebre el suport de tots els agents socials, perquè la situació està realment fotuda i ja és hora de deixar-se de collonades. Però el primer pal a la roda sortirà del mateix hemicicle, ja que totes les intervencions estaran mediatitzades pel part electoral que es preveu per d'aquí a nou mesos. El tripartit ofereix a CiU un pacte anticrisi amb l'objectiu d'arribar a un acord de majoria com s'ha fet amb el Pacte Nacional de l'Educació i altres avinences puntuals. La finalitat és demostrar que a la maltractada Catalunya es pot arribar a consensos impossibles a l'Espanya bipolar del PSOE i el PP; una determinació carregada tant de bons propòsits com de perdigons a l'ala. Començant pel mateix tripartit, que té l'enemic a casa –tensions internes al PSC, l'amenaça de Reagrupament sobre ERC, i ICV en una despullada desorientació–; continuant amb CiU, que ofereix a Madrid el que ben segur no donarà a casa, perquè saben que a la tercera, o se'n surten o serà la derrota final, ja que Mas no es pot permetre tornar a guanyar unes eleccions i no governar. El PP i Ciutadans són els convidats de pedra, per la seva política anticatalana, els primers, i pel seu bilingüisme insultant, els segons. Si la sessió d'avui s'acaba amb uns acords de mínims per sortir del pas, bona feina hauran fet els nostres diputats cap a la desafecció final. També s'ha de dir que el govern no té delegades competències que afecten decisions que podria adoptar per pal·liar la crisi, per la qual cosa el debat es pot tancar amb un brindis al sol més, i amb gasosa esbravada.