Carreteres mortals

Els gironins som per naturalesa gent de pau. Som gent tranquil·la que difícilment ens agrada anar a garrotades i que ens costa, fins i tot, alçar la veu. Avui parlaré de carreteres. Un tema que pot semblar banal quan encara tenim gent a la presó per pensar el que pensa i per executar allò que havia promès i milers de persones els hi van fer confiança. Una cosa no treu l’altra i ens alçarem tantes vegades com calgui, sempre que sigui pacíficament, per lluitar contra aquesta aberració dels nostres temps. Ara que a Madrid també les passen magres amb una moció de censura a la vista, uns de taronja que volen ser com els de blau i ocupar la Moncloa, uns de lila que tenen cases com els de blau o taronja i uns de vermells que van perduts, per bé que voldrien també tornar a la Moncloa i seguir vivint com els de blau sense consultes a les bases. Uns bascos que fan la seva i prometen coses que quan cal s’ho salten perquè diuen que ja s’aixecarà el 155 un dia d’aquests, mentre ells ja tenen la guilla al sarró i saben que menjaran calent. Uns volen eleccions per recollir allò que les corrupteles d’altres els han permès recollir a cabassats, altres voldrien governar uns mesos per demostrar que també saben fer-ho bé i després anar a eleccions i intentar treure profit de la imatge d’uns mesos pujant i baixant escales oficials i sortint a tots els telenotícies de les espanyes. Altres volen eleccions per fer fora els que hi ha ara sense saber gaire més què hi farien. I mentrestant els catalans s’ho miren pensant que amb tot el sarau d’allà encara es preocuparan menys del que passa aquí, presos polítics inclosos.

Ja els he dit que volia parlar de carreteres, perquè els gironins som gent de bona fe. Fa massa anys que tenim la Nacional Dos com la tenim i seguim sense sortir cada dia a tallar la frontera. Però cada cop veig més clar que tenim una altra carretera molt perillosa. Fa pocs dies un ciutadà francès va perdre la vida a la carretera que va de Girona a Platja d’Aro. És una de les vies que any rere any acumulen víctimes mortals i accidents greus. Fa alguns lustres que els germans Nadal repartien fullets per desdoblar tota l’anella de les Gavarres, però només va donar per fer de Maçanet a Mont-ras. Potser és un tema fútil, però perdem vides cada any. Som de bona fe, però un dia direm prou!