Els guàrdies i el català

Inde­pen­dent­ment de com es va desen­vo­lu­par la dis­cussió a l'aero­port de Girona entre la dona –jut­jada per deso­bediència aquest dilluns– que volia par­lar en català a uns agents de la Guàrdia Civil i aquests poli­cies, el sim­ple fet que aquesta hagués començat només perquè una ciu­ta­dana exi­gia d'expres­sar-se –tal com li reco­neix la llei– en la seva llen­gua, ja demos­tra que hi ha alguns aspec­tes de la vida pública a Cata­lu­nya que no aca­ben de rut­llar prou bé. Algú, per exem­ple, pot ima­gi­nar-se una situ­ació sem­blant a qual­se­vol dels països occi­den­tals on con­vi­uen més d'una llen­gua ofi­cial. A Suïssa, per exem­ple? Ens fa l'efecte que no. Queda, doncs, molt camí per recórrer i aquí hi té un paper molt impor­tant a jugar-hi l'Estat. D'entrada, per exem­ple, infor­mant els fun­ci­o­na­ris que des­plaça a Cata­lu­nya que els ciu­ta­dans tenen el dret d'expres­sar-se en una llen­gua dife­rent del cas­tellà i que ells, com a agents de l'auto­ri­tat, no han de posar tra­ves a l'exer­cici d'aquest dret. El pro­blema bàsic és que si l'Estat no fa, ni ha fet, en trenta anys de democràcia, ni un pas tan petit com aquest, es pot espe­rar que la situ­ació canviï algun dia? Quan­tes dis­cus­si­ons més estem dis­po­sats a accep­tar?