Lluny d’on volíem ser

No és gens menor, gens, que hàgim fet fora el PP del govern espanyol; i no és gens menor, gens, que hi hagi nou govern a Catalunya i que des d’ahir, ara sí, ja no hi hagi 155. Però fuetejats, flagel·lats i fustigats emocionalment com estem després de vuit mesos en què ens han estat governant no només des de lluny sinó a la contra, correm el perill d’interpretar com una victòria coses que no ho són. D’interpretar com una victòria que ja tinguem govern i d’interpretar, sobretot, que hem entrat en un període de normalitat. No es confonguin. Que tinguem govern, i que ahir hi hagués la primera reunió de l’executiu català en vuit mesos, és una bona notícia; però és també l’acceptació que ni Puigdemont ni Sànchez ni Turull han pogut ser presidents, i l’acceptació que ni Turull ni Rull ni Puig ni Comín han pogut ser consellers. Correm el perill, doncs, fuetejats, flagel·lats i fustigats emocionalment com hem estat aquests darrers mesos, d’aplaudir coses que no són. De considerar que seria un èxit que Sánchez ara nomenés un ministre de Foment català (ai, Miquel Valls!) o de considerar que seria un èxit el trasllat dels presos polítics a presons catalanes (ai, Ada Colau!). Síndrome d’Estocolm, se’n diu, d’això. O és que aquests darrers mesos no han vist ministrables del PSOE com Borrell a actes de Societat Civil Catalana? O és que no haurien d’estar en llibertat els presos polítics, i no pas a presons catalanes? Aquests darrers mesos hem patit, sofert, aguantat i permès tant que ara qualsevol signe de normalitat sembla una victòria. I d’aquí al perill de caure de nou en l’autonomisme (un perill que hi serà, i Quim Torra en rebrà la pressió tant des de fora com des de dins del propi govern) n’hi va un pam. “Avui s’acaba el 155. Sense eufòria, perquè som lluny d’on volíem ser”, va dir ahir Quim Torra en la seva intervenció. Està bé que ho recordés, i que ens ho recordem tots plegats en els pròxims mesos. Som lluny d’on volíem ser, i hi ha presos, exiliats i judicis a la vista. Tota la confiança al nou govern. Tota. Però que no oblidi que la victòria és una altra cosa.