Això de Badalona costa de creure

Des del primer cop que la vaig veure, Dolors Sabater em va inspirar simpatia: va ser immediata, fulgurant, com una revelació lluminosa sense cap mena d’ombra. No només en relació amb la seva posició política. També per la franquesa que traspua el seu rostre i, sí, per alguna cosa que no és aliena a la bellesa moral que comuniquen les seves paraules i gestos. Va ser un motiu de celebració que Sabater arribés a l’alcaldia de Badalona i que ho fes a través d’un pacte progressista amb l’objectiu que no continués ocupant el càrrec un polític, Xavier García Albiol, que s’havia proposat “netejar” la ciutat en un sentit clarament racista. L’aliança de diverses forces ho va fer possible, malgrat que, projectant una ombra fosquíssima, García Albiol havia tornat a guanyar les eleccions municipals essent la candidatura àmpliament més votada: va obtenir 10 de 27 regidors possibles amb el doble de vots (més de 30.000) de la segona força, Badalona en Comú, encapçalada per Sabater.

Hi havia, però, una altra ombra a Badalona (la del PSC i, ai, la seva militància) que havia quedat amagada perquè la del PP és molt potent i potser perquè, malgrat tot, encara costa de creure la deriva socialista. El cas és que, tres anys després d’aquell pacte, aquella ombra s’ha fet evident de manera aclaparadora. Els tres regidors del PSC a Badalona no van voler aprovar els pressupostos, i van votar en contra de la qüestió de confiança plantejada en conseqüència per Sabater, argumentant que l’alcaldessa ha incomplert dos pactes fonamentals: la neutralitat institucional de l’Ajuntament badaloní pel que fa a la qüestió de la independència de Catalunya i el desenvolupament de polítiques socials. Havent-hi proves de les seves mesures en contra de l’exclusió i a favor de l’ajuda als més precaris, costa creure que Sabater hagi abandonat les polítiques socials. Ha pesat, doncs, el fet que no hagi sigut “neutral” davant de la repressió de l’Estat espanyol que, entre altres qüestions, fa que hi hagi presos polítics i exiliats. I és així que el PSC badaloní s’ha deixat temptar per García Albiol (capaç de cedir-los l’alcaldia per fer fora Sabater) i ha consultat la decisió als militants. Han votat 311 de 500 possibles i un 92% han donat suport a Àlex Pastor, avalat per l’inquietant Salvador Illa, per plantejar una moció de censura. Digueu-me innocent, però encara em resulta increïble que uns militants socialistes s’avinguin a pactar amb un diable xenòfob i ultradretà. Crec que avui se sabrà la decisió definitiva. Força, Dolors!