El CDR de l’AP-7, ja!

Sor­to­sa­ment, cor­ren aires de dis­tensió. No sabem on ens duran ni si la paraula diàleg tindrà con­tin­gut o serà tan buida com la d’aque­lla ope­ració que van idear a La Mon­cloa i que havia de pilo­tar Soraya Sáenz de San­ta­maría. L’exvi­ce­pre­si­denta es va reu­nir amb Ciu­ta­dans, amb el PP català, amb el PSC, amb Soci­e­tat Civil Cata­lana... vaja, que ja està bé que quedi amb els amics per fer petar la xer­rada, però d’inter­canvi de pro­pos­tes, idees dife­rents, escol­tar i deba­tre... poc. En tot cas, i en un moment de cruïlla també per a l’inde­pen­den­tisme en què no és clar quin és el full de ruta (per­do­nin que faci ser­vir aquesta expressió un cop demos­trat que de full de ruta no n’hi va haver en cap moment, però trobo que ajuda a fer com­pren­si­ble el que vull dir), en què els par­tits sobi­ra­nis­tes miren més de cara a les muni­ci­pals i a la resi­tu­ació que pot gene­rar i en què no és clar quin paper farà el govern de la Gene­ra­li­tat, un exe­cu­tiu, cer­ta­ment, mar­cat per l’amenaça judi­cial per­ma­nent, cal con­ti­nuar avançant.

I una forma de no nor­ma­lit­zar la situ­ació, de no nor­ma­lit­zar el mal al cor que ens fa escol­tar els fami­li­ars dels pre­sos polítics, de no bana­lit­zar la seva situ­ació amb imat­ges indig­nes, és man­te­nir la flama al car­rer. La flama de sem­pre, la ima­gi­na­tiva i pacífica. Aquest estiu farà cinc anys de la Via Cata­lana, d’una forma de pro­testa, de rei­vin­di­cació, que ens va pro­jec­tar al món. I cal seguir pro­jec­tant-se al món. Des del Con­sell de la República? Segu­ra­ment, però no només. Aquest estiu, cada dia milers d’euro­peus pas­sa­ran per l’AP-7, milers de per­so­nes que poden ser infor­ma­des, posi­ti­va­ment, de què passa a Cata­lu­nya. Digueu-li CDR-AP-7 o digueu-li com vul­gueu, però esta­ria molt bé que cadas­cun d’aquests turis­tes s’endugués una imatge del que passa, ha pas­sat i pas­sarà al nos­tre país. Totes les acci­ons, pacífiques, són bones i tenen el seu moment. Però no cal tallar les auto­pis­tes o aixe­car els peat­ges per apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats que ens brin­den. I que ens brinda el turisme.