El CDR de l’AP-7, ja!

Sortosament, corren aires de distensió. No sabem on ens duran ni si la paraula diàleg tindrà contingut o serà tan buida com la d’aquella operació que van idear a La Moncloa i que havia de pilotar Soraya Sáenz de Santamaría. L’exvicepresidenta es va reunir amb Ciutadans, amb el PP català, amb el PSC, amb Societat Civil Catalana... vaja, que ja està bé que quedi amb els amics per fer petar la xerrada, però d’intercanvi de propostes, idees diferents, escoltar i debatre... poc. En tot cas, i en un moment de cruïlla també per a l’independentisme en què no és clar quin és el full de ruta (perdonin que faci servir aquesta expressió un cop demostrat que de full de ruta no n’hi va haver en cap moment, però trobo que ajuda a fer comprensible el que vull dir), en què els partits sobiranistes miren més de cara a les municipals i a la resituació que pot generar i en què no és clar quin paper farà el govern de la Generalitat, un executiu, certament, marcat per l’amenaça judicial permanent, cal continuar avançant.

I una forma de no normalitzar la situació, de no normalitzar el mal al cor que ens fa escoltar els familiars dels presos polítics, de no banalitzar la seva situació amb imatges indignes, és mantenir la flama al carrer. La flama de sempre, la imaginativa i pacífica. Aquest estiu farà cinc anys de la Via Catalana, d’una forma de protesta, de reivindicació, que ens va projectar al món. I cal seguir projectant-se al món. Des del Consell de la República? Segurament, però no només. Aquest estiu, cada dia milers d’europeus passaran per l’AP-7, milers de persones que poden ser informades, positivament, de què passa a Catalunya. Digueu-li CDR-AP-7 o digueu-li com vulgueu, però estaria molt bé que cadascun d’aquests turistes s’endugués una imatge del que passa, ha passat i passarà al nostre país. Totes les accions, pacífiques, són bones i tenen el seu moment. Però no cal tallar les autopistes o aixecar els peatges per aprofitar les oportunitats que ens brinden. I que ens brinda el turisme.