Riu-te’n, d’Arrimadas

Aquest diumenge, en aquest mateix espai, em preguntava metafòricament si quan la cap de l’oposició Inés Arrimadas parla de la famosa i inexistent fractura social entre catalans el que busca en realitat no és provocar-la. Alguns de vostès em van enviar correus molt amables –amables amb mi, no pas amb Arrimadas– considerant que sí, que la líder de l’oposició el que està fent és justament atiar la fractura que ella mateixa denuncia. Potser sí. Però no deixa de ser curiós que la reflexió la féssim el mateix diumenge que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, digués a La Sexta això que “Catalunya està al caire de l’enfrontament civil”. Riu-te’n, d’Arrimadas. Perquè, què s’ha cregut aquest Borrell? On s’és vist tal irresponsabilitat? En quin país viu, aquest senyor, que veu un enfrontament civil a la cantonada? No hi era, Borrell, a Catalunya, tots aquests anys que sortien al carrer dos milions de persones i no es cremava ni una paperera? On és el conflicte? On és l’enfrontament? O és que això és el que voldríeu? Aquest és el ministre que, com a ministre d’Afers Exteriors que és, ens ha de representar fora d’Espanya? Aquesta és la visió que ell explicarà al món? Que estem a punt d’esbatussar-nos? Com es pot ser tan irresponsable, inconscient, forassenyat i irreflexiu? Aquesta és la seva feina, senyor ministre? I aquesta és l’estratègia del govern de Sánchez? És allò del “poli bueno/poli malo”, Pedro? Que mentre Meritxell Batet vagi parlant de diàleg, acords i negociació, Josep Borrell vagi deixant anar bajanades i ximpleries? Aquesta és la teva estratègia, Pedro? Que surti Borrell i digui una mentida com una catedral i que després encara surti Salvador Illa a aplaudir-lo? Que la societat catalana estigui dividida, Pedro, no vol dir que estigui fracturada. O és que a Escòcia quan varen anar a votar estaven al caire d’un enfrontament civil? I al Quebec? I els anglesos, partits com estaven amb el Brèxit, estaven a punt d’un enfrontament? Em sembla indignant i vergonyós el que diu Borrell, i que menteixi amb tanta impunitat, però encara m’ho sembla més, Pedro, que ningú dels teus el retopi.