Escorcolls intolerables

El fotoperiodista Jordi Borràs va fer pública ahir en una piulada una conversa que crec que, més o menys, la vàrem tenir despús-ahir en totes les redaccions del país. A VilaWeb en vàrem parlar, tot fent broma, dilluns a la nit: “Demà hi haurà la sentència del cas Urdangarin, així que a veure on entra la Guàrdia Civil…” I la Guàrdia Civil efectivament va entrar. Puntualment uns minuts abans que se sabés la sentència que hauria de portar a presó el gendre de Juan Carlos, el cunyat de Felipe, el marit de Cristina. Van entrar ni més ni menys que a l’oficina de la vicepresidència, d’on es van endur detingut unes hores el cap del gabinet tècnic, a Mediapro, d’on Jaume Roures els va dir adéu amb paraules tan enceses com justes, a l’Idescat, d’on es van endur una altra persona, i al CTTI, on els darrers mesos han entrat les forces espanyoles en 28 ocasions. Sí, en 28, si no és que m’he descomptat i encara en són més.

El resultat final de l’operació no interessa ningú però tot indica que ha estat zero. Com era lògic, per una altra banda. Els guàrdies civils en teoria buscaven informació sobre el referèndum d’autodeterminació. Però han passat ja set mesos d’aquest. I no només això: durant gairebé mig any tots els departaments de la Generalitat han estat, literalment, en mans del govern espanyol. La Moncloa tenia les claus de tot, els passwords de tot i l’accés fins a la darrera de les màquines. Què caram, doncs, anaven a fer ahir? Què volien trobar ara que no hagueren pogut trobar abans?

Anaven a tapar l’escàndol Urdangarin, com la majoria de periodistes de Barcelona esperàvem? Sí, segurament, és l’explicació més senzilla. Alguns polítics ja s’hi van referir en aquest sentit i fins i tot en pla burleta. L’alternativa, que anaven a aquestes altures a buscar noves proves, és literalment impossible de sostenir.

El problema, però, és que tot plegat no és cap broma. El problema és que van entrar-hi, amb tota la seua prepotència, amenaçant servidors públics que no han fet res ni tenen res a amagar. Emportant-se durant unes hores un treballador de la Generalitat a les seues dependències. I no tenim dret a fer burla, d’una agressió tan continuada i permanent contra la llibertat de la gent. Ja ho sé que entraven en funció de policia judicial i a les ordres, per tant, d’un jutge. Però cal remarcar que aquesta era la primera entrada d’aquest estil amb el govern socialista manant a Madrid. Ho dic perquè no es nota res de res. Cap diferència.