Querellants per la República

Aquí, els enllaços: https://querellantsxrepublica.cat. També a twitter.com/querellantsXrep. I també t.me/querellantsXrepublica, facebook.com/querellantsXrepublica... Més de dos-cents seixanta gironins hi han entrat i ja han passat pel notari a apoderar un procurador per a la querella col·lectiva contra el jutge Llarena i els tres magistrats del TS que han impedit la investidura del diputat Jordi Sànchez. A Catalunya són més de mil set-cents ciutadans. Els advocats que hi treballen gratuïtament aviat quedaran col·lapsats per l’onada de sol·licituds d’informació, disposats com estan molts catalans a defensar el seu inviolable dret a vot i a ser representats sense interferències il·legals. La querella es basa en la vulneració de l’article 23 de la Constitució Espanyola, el 21 de la Declaració Universal de Drets humans, el 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. Observo l’atapeïda sala d’actes del Centre Cívic del Mercadal de Girona i escolto les explicacions dels promotors de la iniciativa: si els magistrats s’ho passen tot per l’arc de triomf, diuen, és perquè no són sinó una peça més de la maquinària de defensa a ultrança de la unitat d’Espanya. A la sortida, paro l’orella al que diu un advocat que fa tertúlia amb els seus amics. Ostres, per a sorpresa meva, els diu que cada dia que passa té més dubtes sobre la utilitat de la divisió de poders. –”Penseu, d’on surten la majoria de jutges espanyols? De ràncies castes, vet-ho aquí, de famílies desconnectades del carrer. Des de fa segles, les Castelles es procuren la continuïtat del sistema extractiu recorrent a les togues. És una hidalguía que passa d’avis a pares i de pares a fills. Anys d’aprenentatge aïllats de la vida real, preparant oposicions. Després les guanyen, concursen a places, s’enrolen a la cadena d’amistats i recomanacions i van pujant a l’escalafó. Pel camí perden l’escassa humanitat que els podria haver arribat de fora de la casta. Si a sobre tenen una ideologia marcada, perden fins i tot el sentit de l’equanimitat. S’ensuperbeixen i es rebolquen en la consciència malaltissa del poder que tenen. Se saben intocables...” Està a punt de ploure i jo de plorar. Tot allunyant-me, recordo allò del Ciceró a l’obra De officiis (“El fonament de la justícia és la bona fe”) i sintetitzo els missatges dels advocats de dins i del de fora: 1. Santiago y cierra España. 2. Maldat.