Mals que no cura l’aspirina

El crit d’auxili fet des del vaixell Aquarius davant la negativa per part de les autoritats italianes i malteses de desembarcar-hi 629 persones que fugen de la calamitat ha tornat a posar el focus sobre un problema endèmic al Mediterrani i a Europa amb el trànsit d’immigrants i la gestió dels refugiats. Sigui o no sigui notícia, el drama existeix i mentre no es vulgui afrontar de manera honesta i holística l’únic que aconseguirem serà cosir pedaços en lloc de trobar solucions. Que el passatge de l’Aquarius trobi una porta oberta al port de València i que des de diferents comunitats autònomes s’hagin ofert per donar acollida i ajuda a aquests immigrants és un fet elogiable. Les imatges que ens arriben d’alta mar són colpidores i en sentit humanitari costa més d’entendre l’actitud del que gira el cap eludint el problema que no pas la del que escolta el clam i estira el braç per salvar persones. Perquè parlem d’això, de salvar persones. Perquè encara que sovint ens resulti més còmode referir-nos-hi amb una xifra o amb el nom d’immigrants o refugiats, com si així quedessin despullats de sentiments, són persones amb noms i cognoms, amb històries tristes i alegres a la motxilla com les nostres, que l’únic delicte que han comès és fugir d’una realitat incòmoda jugant-se la vida a tot o res dalt d’una barca.

Auxiliar ha de ser una obligació, tant aquí com a qualsevol altre país d’Europa, independentment de qui el governi avui o de qui el governarà demà. I això només s’aconseguirà quan es prenguin decisions a llarg termini i en què les persones passin davant d’altres interessos. Dit això, cal recordar que encara que no auxiliar l’Aquarius sigui moralment un delicte, fer-ho no soluciona el problema d’arrel. És receptar una aspirina a qui té un gran mal. Si no actuem sobre el focus de la malaltia, quan passi l’efecte analgèsic ens tornarà el dolor. Si no neutralitzem allò que ens fa emmalaltir, acabarem morint. I la credibilitat d’Europa també acabarà morint si l’únic que fa és carregar d’analgèsics països com Turquia o Líbia i posar-se taps a les orelles perquè no la molesti el plor de qui té mal.