Keep calm
Solidesa sonora
L’efecte de mirall, el coratge que han sabut destil·lar i que pot haver inspirat els altres no es pot menystenir
El primer dia de Sònar, Fina Puigdevall, la xef del gran restaurant Les Cols d’Olot, era darrere els fogons del festival. I tant. En aquests 25 anys del festival de música i arts avançada, a més d’enviar senyals a l’espai i d’explorar la recerca tecnològica, també s’ha arrelat a la terra. Els seus directors, aquests tres reis que són Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, han anat fornint la seva proposta amb elements complementaris al de la idea i convocatòria musical i troncal.
I aquests últims anys també la cuina, els noms de l’alta cuina, per bé que en una àrea més restringida, també hi ha tingut cabuda. Fina Puigdevall m’explicava la possibilitat que han obert a Les Cols de començar una visita al seu hort a la Vall de Bianya, veure com treballen les verdures i fruites, com van les gallines i com reciclen els sobrants del restaurant, i com d’altra banda creixen i es cuiden els aliments que després transforma la cuina. M’ho explicava mentre al mig de la fira on es fa el Sònar de Dia acaben d’arrencar les primeres sessions musicals, o mentre podies contemplar en una cúpula de 360 graus un seguit de peces d’art audiovisual, o et podies fer una foto dalt d’un unicorn o menjar-te un gelat del Rocambolesc de Jordi Roca, o fer una copa de vi de Torres. El Sònar ha generat aquesta atracció per creadors i elaboradors de tota mena. El Sònar fa 25 anys en un temps en què els ministres de Cultura, ara que el govern espanyol havia recuperat la cartera, duren una setmana. El contrast entre les dues velocitats ens fa preguntar què ha sabut bastir el festival. Una imatge de solidesa, de flexibilitat, i un model d’oferta cultural, festiva i també d’oci que ha servit de model per a altres empresaris i emprenedors que han fent els seus festivals. Aquest efecte de mirall, aquest coratge que han sabut destil·lar i que pot haver inspirat els altres no es pot menystenir. A banda, és clar, de la capacitat d’exportar el Sònar i de seguir programant el més nou i el més clàssic de l’electrònica, ara que fa tants anys que l’electrònica és arreu i enmig de la música que sentim.
