Caldes i Vilablareix prenen el relleu

Per a una ins­ti­tució que viu dels afa­lacs i la sub­or­di­nació anacrònica i gai­rebé pue­ril dels seus supo­sats súbdits, no hi ha pit­jor càstig que la indi­ferència. Però quan aquesta ins­ti­tució t’ataca, ja sigui física­ment, ver­bal­ment o t’amenaça, la indi­ferència a vega­des és insu­fi­ci­ent i toca alçar la veu i dir a l’agres­sor que aquí no se’l vol. La monar­quia ha jugat en els dar­rers mesos aquest paper d’agres­sora, de mane­res diver­ses, con­tra el poble català. Els ciu­ta­dans de Girona, ciu­tat on han cele­brat habi­tu­al­ment els pre­mis de la seva fun­dació, els ha cas­ti­gat sem­pre, majo­ritària­ment, amb la indi­ferència i amb crits de rebuig. Tot molt lluny de la vol­guda sub­missió que els ali­menta. La set­mana vinent, Vila­bla­reix i Cal­des faran el mateix.