Els germans Roca són nostres

Als germans Roca els ha caigut la monarquia al damunt. A plom. És un pes

difícil de suportar, perquè arrossega segles d’immoralitat i el cinisme recent i extrem d’un discurs que passarà a la llarguíssima història de la desvergonya borbònica. En aquest sentit, la fermesa de les institucions democràtiques de Girona, exemplars en el seu discurs republicà, ha empès Felip VI a pressionar brutalment a l’àmbit privat, allà on la resistència es fa tan complicada que acaba comprometent la pròpia supervivència. Per això el vèrtex de l’Estat ha decidit prendre el Mas Marroch com a cap de pont a Catalunya i els germans Roca com a ostatges polítics d’un règim que pega i empresona per tal de perpetuar-se. Sense miraments, com sempre. Amb la prepotència de la força i la supèrbia del que amenaça. Per tot això hem d’evitar caure en el parany borbònic de desacreditar el projecte dels germans Roca. Són gent inequívocament compromesa amb el país, que han demostrat excel·lència internacional i que, honestament, utilitzen eines com el patrocini del BBVA, un dels símbols de l’Ibex, per fer créixer un projecte professional ple de caràcter i identitat. No cal ser gaire llest per imaginar quina mena d’advertències els hauran fet arribar. Volen treballar, tots ho volem. Volen anar més lluny, tots ho volem. El fill del successor de Franco arribarà i se n’anirà, amb tot el seguici colonial al darrere i la parafernàlia pròpia dels règims que basen el seu poder en la intimidació. Els germans Roca i tots els professionals que treballen amb ells, en canvi, continuaran on han estat sempre, prestigiant aquest país, la gastronomia que l’honora i els vins que fan tan especial aquesta terra. Ell els tindrà un dia, a contracor, però els germans Roca seran sempre nostres. El Borbó ho sap i nosaltres no ho hem d’oblidar. Hola i adéu, Felip.