L’alcalde a l’ombra

És possible fer una política de memòria històrica sense mirar enrere? És possible analitzar els fets ocorreguts en el passat sense observar aquest passat? Doncs sembla que per a la presidenta andalusa Susana Díaz no sols ha de ser possible, sinó que és desitjable, ja que mirar enrere, segons ella, només serveix “per enfrontar i confrontar”.

Això mateix devia pensar el nou alcalde de Badalona, Àlex Pastor, quan va acceptar els vots del cap popular Xavier García Albiol per desbancar Dolors Sabater i convertir-se ell en el primer mandatari municipal. Perquè si Àlex Pastor hagués mirat enrere hauria vist que estava pactant amb el PP més dur i més excloent. Amb el PP del “netejant Badalona”, amb el del populisme portat a l’extrem, amb el que ha fet gala del racisme. I ho ha fet, curiosament, després que el baròmetre municipal donés uns molt bons resultats, fins i tot entre l’electorat socialista, per a un equip de govern que havia fet realitat alguns reptes importants per a la ciutat i que, també, havia aconseguit deixar enrere la imatge d’intolerància emanada del mandat d’Albiol.

Pel contrari, el gest de Pastor –que haurà de governar amb només tres representants un ajuntament format per 27 regidors i 18 àrees– no només ha donat aire a Albiol, sinó que l’ha convertit en l’alcalde a l’ombra de Badalona. I això malgrat que és el polític pitjor valorat en el conjunt de Catalunya, que ha condemnat el PP a ser l’últim partit del Parlament i que, a més, ha mantingut les contínues humiliacions envers el nou alcalde fins al darrer minut de la moció. Amb prepotència i fanfarroneria. Amb el seu estil. Però per a Pastor, i també per a Iceta, era més important tombar un govern d’esquerres que, segons ells, només governava per a una part dels badalonins. Ara que el nou alcalde ja ha tret la pancarta que demanava la llibertat per als presoners polítics de la façana de l’ajuntament, potser ja estarà preparat per governar per a tots. Amb tres regidors. I amb l’alè de García Albiol, el veritable guanyador de la moció, al seu clatell.