Mirades d’aquí

La mirada de la Salwa, la Sira i la Mariluz és la d’una realitat que es redueix sovint en titulars genèrics i estadístiques. És també una mirada feta des de la seva condició de dones amb els entrebancs que això suposa en unes comunitats patriarcals. El seu cas exemplifica que les coses es fan bé, en especial en el pilar base, que és l’escola catalana. Però també que hi ha mancances transcendentals. Parlen de coexistència i no de convivència, de comunitats hermètiques i de mirades amb prejudici. Però sobretot del sentiment de pertinença en una Catalunya, d’acollida i d’integració. Aquí el relat dels mitjans de comunicació és cabdal i cal fer molta pedagogia, sobretot en el moment de país. Fer-los partícips d’un procés que sense ells no té futur.