Però, què coi els passa?

El Ministeri de l’Interior ha començat a posar fil a l’agulla per traslladar els presos polítics cap a Catalunya i, emocionalment fuetejats com ens sentim des de l’1-O, encara sembla que els hàgim de donar les gràcies. I com que a més a més ara a Catalunya el “virus de la normalitat” (“de voler tornar a la normalitat dissimuladament”, vull dir) s’està escampant d’una manera exponencial entre els dirigents de determinades formacions independentistes, sembla, deia, que hàgim de donar les gràcies a Fernando Grande-Marlaska, a Pedro Sánchez i fins i tot al jutge Llarena perquè traslladen els nostres presos cap a casa. Doncs no. Als presos els traslladaran cap a Catalunya perquè ja no hi ha cap motiu que justifiqui que han de ser a Madrid i perquè, és clar, Llarena ja ha dictat l’acte de processament. Un acte de processament que els imputa el delicte de rebel·lió (“una rebel·lió sense armes”, ja em perdonaran) i un altre de malversació. I això, senyors meus, vol dir que s’exposen a penes que poden arribar als trenta anys. Trenta! Quines gràcies volen que els donem? Si Pedro Sánchez vol que això li compti com a gest, que se n’oblidi. Això és complir estricament la llei; encara que a Arrimadas i a García (què coi els passa, a aquests dos?) els cogui. Van sentir, ahir, les seves declaracions? La líder de Ciutadans considera el trasllat “una humiliació per a Espanya”, i el líder del PP creu que és “un missatge de debilitat de Sánchez”. Mare de Déu! Però, què volen? Els sembla que estar a presó (preventiva!) no és prou càstig? Les declaracions d’Arrimadas i García (no perdré el temps reproduint-les) desprenen una tírria, una animadversió, una crueltat i una insensibilitat tal que voregen l’insult. Tanta aversió els tenen, als presos, que els sembla que estar a presó no és suficient sinó que han d’estar com més lluny millor de les seves famílies? Quina crueltat. Estarien més bé, Xavier, a les presons del Vietnam que deies l’altre dia? Em pregunto, no ho puc evitar, què hi ha de càstig, de revenja o d’odi en aquestes declaracions.

PD. Un altre dia ja els parlaré de la visita del rei, ahir, als afores de Girona. En tot cas, els desmenteixo que fossin a Caldes de Malavella a la inauguració de la plaça 1 d’Octubre. Es veu que a la mateixa hora eren a Vilablareix entregant uns premis.