opinió
Dones al govern català
Augurar el que passarà, o tan sols emetre una opinió vaticinadora dels resultats, de l’eficàcia de les protagonistes, de la qualitat dels seus treballs i de l’oportunitat d’aquests, de les seves intervencions i de les seves reaccions en problemes greus, seria una autèntica ficada de pota fins al genoll. El que redacta aquest article no ho farà, i no pas perquè la prudència sigui la seva enamorada. Passa que seria totalment injust, temerari i inoportú. He llegit gairebé tot el que s’ha publicat des de la presa de possessió, i ara seguiré amb atenció tot el que es publiqui del tema.
Dels tretze consellers del govern sis són dones i vuit, homes, si hi afegim el president. No crec que hagi estat premeditat. Heus ací la llista de les conselleries del govern: Elsa Artadi, Presidència i portaveu del govern; Ester Capella, Justícia; Laura Borràs, Cultura; Alba Vergés, Salut; Teresa Jordà, Agricultura; Àngels Chacón, Empresa; Joaquim Torra, president; Pere Aragonès, vicepresident; Miquel Buch, Interior; Josep Bargalló, Ensenyament; Chakir el Homrani, Treball; Jordi Puigneró, Polítiques Digitals i Administració; Ernest Margall, Exteriors; Damià Calvet, Territori i Sostenibilitat.
El president tenia la intenció de trencar aquesta mesura de “poques dones al govern”, seguida fins fa poc estrictament. S’ha de dir que aquest costum es perd en el temps i en la història dels pobles. Ha estat segles i més segles, amb algunes excepcions històriques de figures regnants que deixaren un rastre de fets prou coneguts, remenats per la història. Passa que el temps, poc seriós, es barreja amb la llegenda i si hi hagués manera de comparar el que ha quedat escrit per la història, la llegenda i la realitat, seria interessant.
L’edat dels consellers va dels 39 als 75 anys, els homes, i les dones, dels 32 als 55 anys. Pel que fa a les titulacions acadèmiques i universitàries, les conselleres n’exhibeixen més. Els homes aporten més experiència i coneixements adients a la conselleria. Tot plegat és molt difícil de valorar. D’entrada fa la impressió que és un gran equip en què les dones hauran d’assumir un gavadal de la mixtura feina-problema. Jo diria també que no es veuen figures provinents de favors electorals. Pel que fa al repartiment per partits, un 50% per a ERC i un altre per a JxCat. Es pot dir que no hi ha hagut pagaments amb consellers. És maco, promet i molt. Al sortir al ruedo, el president ha tingut una bona arrancada. Esperem que faci oreja, rabo y pata. Tal com se sol dir dels resultats incògnita, “estem a veure venir!” La pregunta sense resposta és la part més esperada: deixaran que Catalunya treballi i visqui en pau? Aquesta és la gran incògnita!