Mínims, o sota mínims

El Parlament va celebrar dimecres un ple monogràfic sobre la crisi. Ara que és moda l'expressió, podríem dir que va ser un ple de baixa intensitat. La crisi econòmica i laboral és, de bon tros, el tema que més preocupa els ciutadans de Catalunya, segons el darrer baròmetre publicat pel Centre d'Estudis d'Opinió. El Parlament havia de dedicar a la qüestió almenys un debat específic. No pas perquè les mesures que pugui aprovar sobre aquesta matèria tinguin gaire abast, ja que, de fet, la capacitat de maniobra del govern català en aquest tema és limitada, sinó per una qüestió de coherència política, de complir envers els ciutadans, per raó d'imatge gairebé. Després d'un dia sencer de debat en va resultar el que s'ha coincidit a anomenar «un acord de mínims». El principal: el dia 12 hi haurà una reunió de l'anomenat Acord Estratègic en què també hi participarà CiU. No entrarem en detalls. Només voldríem subratllar que fa la sensació que, com més creix l'ambient preelectoral, més se situa el Parlament en els mínims o sota mínims. Sobretot pel que fa als temes d'àmplia volada, als que reclamen una certa aquiescència de gran part de la cambra, aquells que no poden ser resolts només amb la majoria del tripartit. Seria lògic, doncs, avançar les eleccions? Probablement sí, però això no passarà des del moment que cap dels tres partits que formen el govern no té assegurat continuar-hi després dels comicis i, per tant, estan disposats a gaudir de la posició actual fins esgotar la legislatura. L'endemà, dijous, es va celebrar a Madrid, convocada pel govern socialista, una reunió sobre el mateix tema amb els partits representats a les Corts. Objectiu: un pacte contra la crisi econòmica. Cristóbal Montoro era la veu del PP. A la sortida, va fer declaracions iròniques i escèptiques. L'endemà, Mariano Rajoy també explicava que ara no pot donar suport al govern perquè després ningú no es refiaria d'ell. A Madrid disposen de més capacitat per implantar mesures eficaces contra la crisi, però l'ambient que es respira és el que descriuen aquestes manifestacions. I tampoc no hi haurà eleccions anticipades, és clar.