Opinió

Tribuna

Barcelona 1, 3, 5 i 7

Des de l’edat mitjana, la capital juga a diferents escales de país, com quan molts pobles eren carrer de Barcelona. El municipi capital és d’escala 1 (1,6 milions d’habitants). La ciutat metropolitana, dins les Rondes i el Delta forma l’escala 3, i correspon a una administració potent, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però inexistent més enllà. La metròpoli real, el territori regional, va de Mataró a Castelldefels i de Granollers a Martorell. L’escala 5 engloba cinc comarques: el Barcelonès i el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès.

La manca de visió regional barcelonina ignora el Maresme, que hauria de ser la continuació del Poble Nou, o barri 22@, com també ignora el corredor prelitoral, que ofereix la concentració productiva més gran del sud Europa. Però encara hi ha l’escala 7, que determinen les comarques travades per l’AP-7 i l’AP-2 o, millor entès, per un sistema regional ferroviari que inclouria el 90% de la població catalana. Aquest ample territori conté la major part del sistema de ciutats i es podria reforçar amb serveis regionals sobre les línies d’alta velocitat, amb 7 milions situats a una hora de la capital. Ja hi ha qui treballa a Figueres i hi fa de commuter diari. Per assolir aquesta fita ens calen més estacions a la línia d’AV, en un model existent a la façana atlàntica de Galícia, amb dues províncies (no 4) i un terç de la nostra població!

La Barcelona de les Rondes va ser un producte olímpic. Però d’això ja fa 30 anys, quan el debat Catalunya versus Barcelona semblava real, però almenys era dinàmic. Avui, la Barcelona a escala d’Europa és de 7 milions i pot aspirar a més lligams, però ha de liderar aquests 7 de manera més sòlida. Més rigorosament, amb un projecte de futur, que no pot ser cap altre que travar l’escala 7 del sistema de ciutats: de Lleida i l’Aldea i Figueres fins a Barcelona, amb Puigcerdà, Vic, Manresa i Igualada fins a la capital: un gran corredor al llarg de tot el país, més el litoral i les extensions radials del Besòs-Congost, el Llobregat i l’Anoia. Una Catalunya interior relligada amb la costa en un projecte econòmic, urbà i ambiental. Nogensmenys, avui les comarques més intensament industrials se situen fora de la regió de Barcelona, a la Catalunya profunda. I ho són més intensament en densitat, encara que el valor absolut regni a l’entorn regional de Barcelona. Aquesta és una dada desconeguda, però real, de la fortalesa interior.

La Barcelona 7 és el mateix projecte que la Catalunya 7. Volem que la capital lideri a totes les escales, però que arreu cooperi amb el país de fons. Barcelona és l’ull de la tempesta, un punt singular, però indestriable del meteor conjunt. Com en els dibuixos calidoscopis, figura i fons s’alternen com ho fan metròpoli i país, Barcelona i Catalunya. Sabrem comprendre aquest potencial que supera contradiccions aparents per assolir tot el nostre potencial?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.