Opinió

LA GALERIA

Ciutat en transformació

De la Devesa sempre se n’ha parlat molt, però em deia gent que va escriure molt sobre ella i que l’estimava: la clau és fer-la de la gent

La Girona que conei­xem era molt dife­rent quan Joa­quim Nadal va arri­bar a l’alcal­dia el 1979. Aque­lla ciu­tat que els cro­nis­tes havien qua­li­fi­cat de grisa i negra, era sobre­tot desen­dreçada, feta i dei­xada estar. S’havia expan­dit al sud a par­tir del car­rer de la Creu, però Emili Gra­hit, per exem­ple, tenia gra­ta­cels, però no tenia car­rer. Hi havia pas­sat el car­ri­let i entre les caser­nes i la fàbrica Pagans el seu aspecte no tenia res a veure amb l’actual. Quan anys abans es va inau­gu­rar el camp de Mon­ti­livi, des de l’església de Sant Josep fins al nou camp de fut­bol hi havia un con­vent i poques cases més. Res a veure amb l’actu­a­li­tat. Girona va créixer orde­nada a par­tir de la democràcia i els can­vis són tan noto­ris que no cal entrar-hi: l’eixam­ple que ara empalma amb la Creu de Palau, el Barri Vell, la uni­ver­si­tat que tant ha can­viat la fiso­no­mia no només de Mon­ti­livi sinó sobre­tot a l’entorn de Sant Domènec... I la car­re­tera de Bar­ce­lona, el que havia de ser una joia i va aca­bar en un mal­de­cap que ara s’arre­glarà amb la ins­tal·lació de la clínica Girona, que arros­se­garà mol­tes més coses i que és un gran encert, encara que alguns no ho vul­guin veure i ho cri­ti­quin tot. Vaja, que la ciu­tat d’avui en dia no té res a veure amb la de cin­quanta anys enrere. Llei de vida. Hi ha, però, bar­ris que van néixer amb la democràcia. Al vol­tant del Torín, l’antiga plaça de braus, hi havia qua­tre cases i el car­rer Joa­quim Vay­reda amb les cases que dona­ven a la Devesa. I els blocs cone­guts com de la Caixa, cons­truïts després que es canviés el curs del Güell i de la seva desem­bo­ca­dura just quan l’Onyar arri­bava al Ter, per l’actual, paral·lela a Josep Tar­ra­de­llas. Tot aquell barri que hi ha avui, eren qua­tre cases de pagès des de la rotonda dels Maris­tes fins al pont de Can Vidal. Les ter­res les mena­ven hor­to­lans que van anar dei­xant la feina i aque­lles hor­tes que també eren les de Santa Eugènia van dei­xar pas a un barri modern de la ciu­tat actual. Ah, ens queda la Devesa. Se n’ha par­lat sem­pre i sem­pre se’n par­larà. Es faci el que es faci pro­vo­carà debat. A mi em sem­bla que, a poc a poc, el que s’ha fet en els dar­rers qua­ranta anys té prou sen­tit. Però recordo con­ver­ses amb gent que va escriure molt sobre la Devesa avui des­a­pa­re­guts: la clau és fer-la de la gent, cui­dar-la i pro­te­gir-la, però al ser­vei de la gent, de tota la gent de Girona. Un equi­li­bri com­plex, però que s’ha de pro­var.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.