La televisió i la supervivència

Darrerament estem observant que, en força programes de molta audiència de TV3, hi ha una presència abusiva i continuada de castellanoparlants. I, el pitjor de tot és que en aquestes intervencions no existeix una traducció simultània a la nostra llengua pròpia. Aquest fenomen tan preocupant d'espanyolització de convidats i programació a la televisió pública catalana ja es va iniciar en els darrers anys de l'etapa governamental de CiU. Ara sembla que tendeix a consolidar-se. Potser seria bo de recordar als caps de TV3 que aquesta política tan desencertada comporta la vulneració del principi fundacional de la TVC: la normalització lingüística. Per altra banda, no es pot argumentar que ara ja es viu una normalitat lingüística. De cap de les maneres!! El català encara és una llengua menyspreada i discriminada en el seu propi territori. És més, tots els experts lúcids argumenten que la supervivència del català està seriosament amenaçada. Sense voler expressar catastrofisme, en l'actualitat, la situació és molt delicada. Pensem que amb la TDT, un reguitzell d'emissores televisives emeten cada dia des de l'altiplà tertúlies i debats (diürns i nocturns) en què mai no pot faltar la satanització de la llengua catalana i la manipulació, dura i pura, de la realitat lingüística. A més, tot això el que pretén de debò és ensorrar els catalans –inocular-nos la síndrome d'Estocolm– i tornar a una situació com la del Decret de Nova Planta. En síntesi, la televisió pública catalana ha d'esdevenir, més que mai, la punta de llança, l'avantguarda del procés de normalització lingüística, cultural i política de la nostra nació catalana. La nostra televisió ha d'evitar, de totes totes, el que no va poder aconseguir el franquisme anihilador: liquidar-nos lingüísticament a tots i fer del català, d'aquí unes dècades, una llengua completament morta.