El got

12/4: al Parlament Europeu, una quarantena d’eurodiputats demanen l’alliberament dels presos polítics i la no-extradició dels exiliats catalans. 5/6: el diputat finlandès Mikko Kärnä parla davant d’una sala plena a la conselleria d’Agricultura a Barcelona i diu, entre altres coses, que està 100% segur que Catalunya serà un país independent abans que mori (té 37 anys); off the record, explica un fet encara més positiu que ara per ara no es pot publicar. 10/7: al Parlament britànic, Txell Bonet llegeix una denúncia detallada de la situació dels presos, els exiliats i els represaliats catalans. 12/7: els jutges alemanys descarten definitivament l’acusació de rebel·lió contra Carles Puigdemont. 16/7: El Financial Times proposa que es reconegui Catalunya com a nació. 16/7: l’homòleg de Josep Borrell a Bèlgica es nega a defensar el jutge –o jutge– Llarena, el qual és l’objecte d’una demanda civil interposada pels advocats dels exiliats. 17/7: sis persones internacionalment conegudes, incloent-hi Noam Chomsky, Pep Guardiola, un representant d’AI i una premi Nobel de la pau, participen en un vídeo que denuncia la repressió a Catalunya. 17/7: a Barcelona, el president de Flandes defensa els presos catalans. 18/7: 60 intel·lectuals espanyols signen una carta a favor dels presos. Etcètera!

Hi ha molts catalans que veuen el got independentista mig buit. No només el veig mig ple, sinó que estic convençut que es va omplint, ni que sigui a un ritme escruixidorament lent.