D'Olot a Manhattan

La setmana passada, en el magnífic marc d'un hotel de la Vall d'en Bas, es presentava als mitjans i als amics l'últim llibre dedicat al pintor Xavier Carbonell, olotí il·lustre, Garrotxí del 2007, però sobretot gran artista i, encara més sobretot, amic entranyable i fidel. El llibre s'ha editat a Nova York, és escrit en anglès, i els temes pictòrics són exclusivament del barri de Manhattan, un paisatge de geometries que deu ser el que més es correspon a la seva pintura. Carbonell explica que anà a Nova York per primera vegada el 1990 i quedà impressionat per un cel vermell, per una ciutat d'il·luminacions infinites i per la verticalitat plombada dels seus edificis.

Que en plena Vall d'en Bas es presenti un senyor llibre dedicat a un amic que ha pintat Nova York de tots costats, que el llibre sigui editat a la ciutat dels gratacels i enterament escrit en anglès, em sembla que són raons de pes per donar-ne notícia en aquest paper. Arribat a casa a hores petites de la nit, no vaig poder ficar-me al llit sense repassar-ne a fons les imatges, plana per plana. Els quadres de Xavier Carbonell m'inspiren, sobretot, serenor i seguretat. Em mostren un home amb un perfecte domini de si mateix, amb un camí artístic absolutament definit i propi, tot i haver nascut i treballar en el rovell de l'ou geogràfic de l'anomenada Escola d'Olot (Josep Pla deia que no existia: que l'escola d'Olot era el vell Vayreda i dos o tres més, influenciats directament per Barbizon). Contemplant els quadres de l'amic, em convenço encara més que la bellesa és el camí que va d'allò que és sensible a allò que és espiritual, sense perdre res del bagatge personal en aquest camí. Ben cert, Xavier Carbonell ha aconseguit triomfar en el món de la pintura sense el mínim escarafall i, el que és més important, fent tothora el paper de himself.