Perpinyà

Enmig de la roda de premsa d’ahir a Berlín li van pre­gun­tar al pre­si­dent Puig­de­mont si pen­sava que ell podria tor­nar avui mateix a Cata­lu­nya. I Puig­de­mont va res­pon­dre que era lliure de fer-ho, a les ter­res cata­la­nes de l’Estat francès. La res­posta, impe­ca­ble, va cau­sar una certa sor­presa en alguns ambi­ents, clara­ment igno­rants de la rea­li­tat pro­funda del país. Què hi farem? Joan Fus­ter reco­ma­nava no fer de la pròpia ignorància un argu­ment però ja es veu que això és molt com­pli­cat.

Curi­o­sa­ment alguna de la premsa que n’ha fet un esca­ra­fall de tot ple­gat dies abans havia publi­cat amb ale­gria el des­co­bri­ment d’uns papers que demos­tren que Franco va dema­nar a Hit­ler el ‘retorn’ del ‘Ros­selló’ (tot entre mol­tes come­tes) a canvi d’entrar a la guerra. Amb la qual cosa Per­pinyà avui seria tan pro­vi­si­o­nal­ment espa­nyola com ho és fran­cesa ara mateix. La coherència del debat és nul·la per tant.

Però he de dir que a mi em va agra­dar de forma espe­cial aquesta referència. Perquè quan va començar el procés d’inde­pendència del Prin­ci­pat molts dels cata­lans de la resta de ter­ri­to­ris, jo de València, ens vàrem pre­gun­tar si això seria bo o dolent per al con­junt del país, si alli­be­rant el Prin­ci­pat no ens posàvem nosal­tres matei­xos en una posició més difícil. I la res­posta ara mateix crec que ja és clara en el sen­tit que ha estat extre­ma­da­ment posi­tiva. L’aug­ment de la consciència de nació i de la consciència que és impos­si­ble seguir sense un estat propi ha aug­men­tat molts graus. I si, com sem­bla indi­car la res­posta del pre­si­dent Puig­de­mont i també altres i vari­a­des res­pos­tes ante­ri­ors del pre­si­dent Torra, alguns polítics del Prin­ci­pat comen­cen a fer valer la rea­li­tat dels Països Cata­lans, millor que millor per a tots. Perquè al final o serem lliu­res de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fraga a Maó o la lli­ber­tat no serà total.