El xoc està servit

Hi ha gent a Catalunya que encara qüestiona el suport que els partits ara independentistes van oferir al PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Consideren que caldria collar del tot els socialistes o fer-los caure perquè se’ls ha donat el govern espanyol a canvi de res. Curiosament, a les Espanyes al PSOE li cauen patacades de tots els costats, fins i tot des de dins mateix de casa seva, per haver venut Espanya als independentistes. Valga’m Déu! Ja sé que això és la política i que les baixes passions partidistes porten a aquestes coses, però les dues coses a la vegada no poden ser. De fet, fins i tot el president Puigdemont ha reconegut un canvi de to en les relacions amb el govern espanyol. Es fa política, cosa que s’havia deixat de fer en els darrers dos anys de Rajoy. I els socialistes espanyols han fet acostaments impensables quan Iceta es fotografiava amb els del 155 i el PSOE era el principal valedor del 155. Ara bé, dit això, caldrà molta política per no anar al xoc i a la patacada. El PSOE és un partit espanyol i actuarà com a tal quan cregui que es toquen les essències pàtries. I Puigdemont és molt Puigdemont (alguns encara no se n’han adonat) i des de Brussel·les tirarà endavant el Consell de la República amb totes les conseqüències. Com volen que hi hagi entesa? Anem al xoc. Perquè si Puigdemont fa el que li demanen els seus i no afluixa, que no afluixarà, i el PSOE és fidel al seu ADN, només un miracle, un cataclisme o una mediació internacional forçada per la bancarrota de l’Estat, per exemple, ens pot portar a una entesa en forma de referèndum. Que quedi clar que la Justícia espanyola no baixarà del burro, que continuaran perseguint la ideologia independentista, retindran els presos, voldran il·legalitzar qui no pensi com ells sobre la unitat espanyola, i que la causa general continuarà. Amb un altre talante, però Espanya no afluixarà. I si l’independentisme tampoc no ho fa, doncs això, el xoc està servit.