Toros

Lle­geixo, en alguns dia­ris de la premsa espa­nyola, el segui­ment que fan del debat al Par­la­ment de Cata­lu­nya sobre la ini­ci­a­tiva popu­lar legis­la­tiva que pro­pugna la pro­hi­bició de les cur­ses de braus. I, fran­ca­ment, què voleu que us digui?, tot ple­gat em sem­bla molt llunyà. Com si fos­sin les notícies ben bé d'un país de l'alta banda del món, per no dir estran­ger. De fet, això dels toros em penso que no caldrà al final ni pro­hi­bir-ho. Tant debat per a res. Perquè sem­bla ben evi­dent que a les cur­ses de toros els que­den pocs anys de vida. Mori­ran d'ina­nició. La mateixa soci­e­tat les aca­barà rebut­jant quan vegi que es tracta d'un ana­cro­nisme immo­ral impropi d'una soci­e­tat que es vol lliure i culta. De fet, per exem­ple, a les comar­ques giro­ni­nes, els toros ja fa temps que han pas­sat avall. Les pla­ces que hi havia en actiu encara no fa res són ara ender­ro­ca­des o ame­na­cen ruïna. Tota una pre­mo­nició del que li pot pas­sar a la fiesta. Temps als temps.