Transgènics amb comptagotes

L'auto­rit­zació del con­reu de nous ali­ments modi­fi­cats genètica­ment genera sem­pre sus­picàcies entre els sec­tors de la població que no els con­si­de­ren prou segurs, i per això la Unió Euro­pea en con­ce­deix de manera molt res­tric­tiva. El permís per cul­ti­var una patata transgènica amb fina­li­tats indus­tri­als, i també per impor­tar diver­ses moda­li­tats de blat de moro, però no el seu cul­tiu, arriba ara després d'un llarg procés de dis­cus­si­ons i pro­ves que, tot i no haver rebut la una­ni­mi­tat dels experts, sí que reu­nei­xen prou garan­ties. D'entrada, la patata que es podrà cul­ti­var no es des­ti­narà al con­sum humà, i pel que fa al blat de moro, se'n pro­hi­beix expres­sa­ment el cul­tiu perquè no pugui afec­tar altres con­reus con­ven­ci­o­nals. Feia dotze anys que no es per­me­tia el cul­tiu d'una espècie nova, i durant tot aquest temps el debat al vol­tant dels ali­ments transgènics ha evo­lu­ci­o­nat molt a poc a poc. La resistència als antibiòtics que per­met la modi­fi­cació genètica és un ele­ment de pre­o­cu­pació, per la pos­si­bi­li­tat que es pugui tras­lla­dar a la cadena ali­mentària. Per això és essen­cial que la comer­ci­a­lit­zació d'aquests pro­duc­tes sigui ben eti­que­tada. Cal saber què men­gem.