“Cada cop més les mascotes es consideren part del nucli familiar”

Estava fent un treball de disseny gràfic i a la casa que em serveix d’estudi hi havia cinc chihuahues. Els dibuixava per fer pràctica de la mà. Els companys de l’estudi em van dir que agafava molt bé la personalitat de cadascun. I així vaig començar en aquesta feina.

Va produir-se de manera informal. Al mateix estudi em van demanar el dibuix d’un gos per regalar-lo a una amiga, i això em va animar i vaig pensar que d’això en podria fer negoci. Vaig començar a mirar a internet i em vaig trobar en una mena d’Amazon per a artesans, gent que dibuixa i fa coses artesanalment i pot posar a la venda les seves creacions. És diu etsy.com i aquí vaig crear la meva plana doggyarts.etsy.com.

A més de fotos de diferents angles demano que em descriguin en cinc punts la seva mascota, el caràcter de l’animal, com es diu, quina és la seva joguina preferida.

Hi ha casos en què se’ls ha mort la mascota i en volen tenir un record. Això es deu al fet que, cada cop més, les mascotes se les considera part de la família.

Els animals sempre s’han dibuixat i pintat generalment de maner molt acadèmica, jo el que vaig intentar és fer-ho de manera fresca i que reflectís una personalitat, no un estereotip. El primer que vaig penjar a les xarxes va ser un buldog francès que va provocar molts comentaris positius. Hi va haver una noia que el va veure al meu compte d’Instagram i em va demanar que dibuixés el seu gos. En un principi ens comunicàvem en anglès, i finalment, en concretar l’encàrrec, ens vam adonar que totes dues vivíem a Barcelona.

Jo treballo sobretot per als Estats Units. També per a Austràlia i el Canadà. Però d’on m’encarreguen més coses singulars és Anglaterra, perquè tenen mascotes no tan convencionals. Solen adoptar conills, fins i tot em van demanar el retrat d’un porc espí. És clar que jo ho entenc, perquè jo vaig tenir com a mascota un cargol africà, que s’assemblen als d’aquí però són molt més grossos i no són comestibles. Com que viatjaven molt, els pares, que són com jo artistes, no em van deixar mai tenir cap gosset.

Una vegada em vam demanar un gos ficat a dins d’una caixa de diners, com en les bodes. També vestit d’astronauta, o com si fos el senyor Spock de Star Trek, amb diademes –això és un clàssic– i, sobretot a Amèrica, equipats amb les samarretes del seu equip de bàsquet preferit.

Els animals, en concret els gossos i els gats, s’expressen amb tot el cos, no només amb la cara. I quan dibuixo la cara, en el que més em concentro per captar un determinat estat anímic és en els ulls i després en les orelles.

Quan vaig començar em pensava que era l’única. I no; hi ha moltíssima gent que ho fa, potser més tradicionalment. Històricament els animals han estat tractats com una part del paisatge o com si fossin un objecte com a part d’un bodegó.

Els meus originals són dibuixos pintats a l’aquarel·la. A qui li interessa l’original li faig arribar per correu, però en adonar-me que a molts clients mentre la reproducció fos de qualitat no els importava tenir l’original, vaig oferir la possibilitat més econòmica d’un retrat digital.

Bé, per poder fer tot això cal fer una estructura d’iniciativa empresarial. Buscant vaig trobar als Estats Units una empresa a la qual jo envio l’arxiu i ells s’encarreguen de fer arribar al client la reproducció emmarcada. I també m’ha permès desenvolupar una línia de marxandatge. També m’encarreguen de fer tasses amb la imatge de la mascota.

Des de 30 euros pel dibuix digitalitzat petit i 80 pel format més gran d’obra original que seria com un DIN A4.

Sí, he rebut moltes respostes d’agraïment. A més, es un regal sofert. Tinc molts encàrrecs per Nadal de gent que vol regalar a parents i amics fotos de les seves respectives mascotes.