Patrimoni d’estiu

Més enllà de moltes activitats vinculades a l’Any Europeu del Patrimoni em plau de constatar que aquest estiu abunden les iniciatives per posar en valor el nostre patrimoni cultural i natural. Hi ha cursos i jornades dedicats específicament al patrimoni; hi ha cursos d’estiu dedicats a l’arqueologia i situats en jaciments arqueològics específics: els cursos d’Empúries són paradigmàtics. Hi ha també totes les campanyes d’excavacions que aprofiten la temporada d’estiu i les vacances escolars i que esmalten la geografia catalana.

Proliferen els concerts i festivals de música que posen en valor el patrimoni mentre fan la síntesi entre l’art i la música. El festival de música del Pirineu ha assolit una continuïtat i una força remarcables que fan d’aquestes muntanyes una espina dorsal de la cultura. No cal dir que Poblet o Sant Pere de Roda són fites de la geografia monumental i musical, com Santa Maria de Vilabertran. En el cas del monestir cistercenc de la Conca es manté viu amb vida monàstica, amb activitat acadèmica i arxivística associada a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i un destil·lat finíssim de música antiga.

El paisatge, la monumentalitat i la gastronomia se’ns mostren de forma indestriable. Hi ha vida en el patrimoni de les Terres de l’Ebre (els escenaris de la batalla de l’Ebre, també), a Montserrat, a Barcelona on sedueix Gala des del MNAC com va seduir Dalí. Catalonia Sacra, en representació de tots els Bisbats, s’esforça per mostrar-nos el patrimoni i l’herència de l’Església. I el govern declara a cada sessió nous Béns Culturals d’Interès Nacional. No hi ha dia sense una notícia que subratlli el patrimoni per tota la geografia catalana. És un actiu innegociable.

Des d’aquest diari la Maria Palau ens fa memòria i ens manté viu l’esperit, amb mirada atenta a l’art i al patrimoni.