178

En només tres mesos, els Mossos d’Esquadra han registrat 178 incidents per motius ideològics, gairebé tots protagonitzats per feixistes que han perseguit i apallissat persones que col·locaven llaços grocs o destrossat equipaments i simbologia a favor de la llibertat dels presos polítics. Des de la trinxadissa que van fer al casal popular de Nou Barris o a l’Ateneu Popular de Sarrià provocant un incendi i pintant-hi símbols nazis, fins a l’agressió que va rebre el fotoperiodista Jordi Borràs per part d’un policia nacional al crit de “¡Viva Franco y viva España!”, passant pels encaputxats de Verges que, mentre despenjaven estelades, van perseguir i amenaçar veïns.

És cert, com van informar el conseller d’Interior Miquel Buch i el cap dels Mossos Miquel Esquius, que el recompte de 178 inclou també l’escridassada contra el jutge Llarena que van protagonitzar els CDR a Palafrugell. Però quina és la diferència? Que la policia espanyola va detenir l’activista del CDR Xarli, el va traslladar a la comissaria de la Verneda, i al vespre el va deixar en llibertat amb càrrecs, acusat de desobediència a l’autoritat. En canvi, el policia nacional que va agredir Jordi Borràs no només no ha estat detingut sinó que segueix treballant amb normalitat i cobrant a final de mes una nòmina que paguem entre tots.

Que hi ha una doble vara de mesurar és evident. Que els atacs vandàlics protagonitzats pels feixistes no són casos aïllats, també. A Tamara Carrasco li van trobar un xiulet i una captura de google maps i la van tractar de terrorista. El policia que va trencar el nas a Jordi Borràs portava una navalla a sobre i no li han retirat ni la placa. La sensació d’impunitat per a uns i de càstig exemplar per als altres és molt gran. Faria bé el nostre cos de Mossos d’Esquadra de revertir aquesta situació abans no haguem de treure’ns el llaç groc per sortir de casa i consultar a les xarxes l’alerta ultra per saber per quins barris, carrers o places del nostre poble podem passejar sense ser víctimes de l’odi de la ultradreta.