Recompensa

Pro­ba­ble­ment Àngel Ros és qui millor ha repre­sen­tat el canvi de rumb dels soci­a­lis­tes cata­lans. Alcalde cata­la­nista de Lleida, a l’ala pro­pera a Ernest Mara­gall, Quim Nadal o Marina Geli, ha estat dels pocs de tota aque­lla gene­ració que s’ha aca­bat man­te­nint a can PSC. Dels altres no en queda cap. I de quina manera s’hi ha man­tin­gut? Fra­cas­sant en l’intent de ser-ne pri­mer secre­tari, essent-ne pre­si­dent honorífic i, sobre­tot, can­vi­ant radi­cal­ment el seu dis­curs naci­o­nal. L’Àngel Ros amb sim­pa­ties pel dret a deci­dir ha des­a­pa­re­gut. S’ha adap­tat per inten­tar sub­sis­tir política­ment i ara ha rebut el premi: ambai­xa­dor a Andorra. Pel camí, però, ha pas­sat de ser un dels polítics cata­lans més reco­ne­guts a acos­tar-se a la branca més rància de la política.