Una exiliada del seu món

Després de dues Ombres dedicades a pensar el fet que, amb una perspectiva feminista i potser també amb una certa superioritat urbanita amb la qual mira unes “escriptores del camp”, Virginia Woolf considerava que el talent de les Brontë va ser limitat per les seves condicions de vida com a dones de primers del segle XIX, torno als Cims borrascosos, on ha esclatat una tempesta emocional arran d’una discussió tremenda entre Catherine i Heathcliff. Ella li retreu que, en fer-li saber que Isabelle Linton n’està encaterinada, vulgui satisfer la seva cobdícia. Heathcliff li retreu que l’ha tractat brutalment (des del fet que va casar-se amb un altre perquè considerava degradant fer-ho amb ell) i que, encara que no sigui capaç de fer-ho directament amb ella, ha de venjar-se dels representants d’un món que l’ha exclòs. Sentint la discussió, Nelly avisa Edgar Linton, que ordena a Heathcliff que no torni mai més a la Granja dels Tords, com si aquesta fos la civilització que ha de protegir-se de la barbàrie. Catherine volia l’impossible: disfrutar de l’ordre burgès, en estar casada amb Edgar Linton, i continuar compartint un món secret amb Heathcliff originat en la vida lliure i salvatge que van compartir de petits. La raó, i potser la conveniència, subjectava fràgilment la passió que, malmenada i ferida, esclata amb una irracionalitat que du a la destrucció.

Després de la discussió amb Heathcliff i la tensió viscuda amb la intervenció d’Edgar, del qual creu que els espiava sense saber que va ser avisat, Catherine diu a Nelly que s’està tornant boja i que faci arribar al seu marit que corre el perill d’estar greument malalta. De fet, ho vol. Per castigar el seu marit i castigar-se ella mateixa per haver abandonat el món al qual pertanyia. Catherine explica a Nelly que, els tres dies que s’ha tancat a la seva habitació, ha tingut la sensació que els darrers set anys s’havien esborrat: “Imagina’t que als dotze anys ja vaig ser arrencada dels Cims i de tots els meus lligams de sempre, i del que ho era tot per mi, que això és el que era Heathcliff en aquella època, i convertida de sobte en la senyora Linton, la dama de la Granja dels Tords i l’esposa d’un desconegut; una exiliada, una proscrita, a partir d’aleshores de tot el que havia estat el meu món”. Què voldria Catherine? Ser una altra vegada petita, mig salvatge i atrevida, i lliure... Tanmateix, ella també va sentir-se atreta per la Granja dels Tords. I no ha estat l’única que, pagant-ne el preu, s’ha exiliat del seu món temptada per una vida confortable.