Un català val com dos madrilenys

El model de finançament i el seu resul­tat és total­ment objec­ti­va­ble i poc opi­na­ble. A Espa­nya, però, el debat econòmic sem­bla sovint una sobre­taula de cunyats agreu­jats en què no té ressò qui és més rigorós, sinó qui fa la frase més rodona, sigui certa o no. Quan es va apro­var l’actual model, el juliol del 2009 –Rajoy ha con­vençut el PP que ell estava a punt de refor­mar-lo durant set anys!–, el con­se­ller d’Hisenda de Madrid, Anto­nio Beteta, ho va resu­mir sense xifres. “El model fa que un català val­gui com dos madri­lenys.” El que Beteta ni cap sociòleg ha expli­cat mai és per què a Madrid no hi ha cada 2 de maig el doble de mani­fes­tants que a Cata­lu­nya per la Diada i per què men­tir sobre un català surt tan ren­di­ble.