Un patró estantís

Una dona va morir ahir a Sants, presumptament assassinada pel seu marit. Ahir, també, un home era detingut a Tortosa per un doble delicte de maltractament a la llar i agressions sexuals a la seva parella. Es tracta d’un degoteig de notícies dolorós i angoixant al qual no ens hauríem d’acostumar per molt quotidianes que se’ns facin. El més preocupant és que s’hi detecta un patró regressiu que, malgrat les campanyes de conscienciació i l’evolució social aparent, fa rebrotar vells esquemes estantissos en les relacions entre gèneres. Sense anar gaire lluny, l’enquesta sobre violència masclista a Catalunya, presentada recentment, revela que un 17,6% de les dones han patit agressions d’aquest tipus en el darrer any. I tanmateix, la por o la desinformació ha fet que només un 26,1% de les que n’han estat víctimes ho hagin denunciat. Paral·lelament, dins d’aquesta violència, la de tipus sexual encara s’ha disparat més, ja que Interior va indicar fa pocs mesos que la dada absoluta de l’any passat supera de més d’un 24% la del 2013. Alguns experts diuen que és un tema d’educació des dels primers anys; d’altres, que hi influeix el model heteropatriarcal caduc que es projecta des d’alguns àmbits mediàtics o publicitaris; uns altres, que hi ha una reacció involutiva davant de les reivindicacions feministes. El que està clar és que cal implicar-hi transversalment l’administració i tota la societat. Per a moltes dones, ja fem tard.