Vuits i nous
Tortuga d’estiu
Aquest estiu, des de Mataró hem ofert una notícia positiva al país i al món en forma de natalici animal. El mes de juny, una tortuga va sortir del mar, va avançar per la platja i va dipositar uns ous en un sot que va fer a la sorra. Després se’n va tornar a l’aigua. El moviment i la deposició van ser observats pels propietaris d’una guingueta. Van donar avís, i des d’aquell dia es va muntar un servei de protecció i vigilància dels ous. Molts curiosos s’hi han acostat. La segona setmana d’agost els ous van rebentar-se en moltes nits seguides i tot de tortugues van venir al món. Algunes van fer per si soles el camí cap al mar, el seu medi natural. Unes altres van rebre l’assistència prèvia del CRAM, organització governamental que vetlla per la salut de la fauna marítima. Tothom ha estat d’acord a dir que l’elecció de la tortuga mare obeeix al fet que el mar de Mataró, i en general el del Maresme, ha recuperat la qualitat que fa anys havia perdut. Fa anys, en el Mataró del meu record, l’aigua del mar un dia era groga; un altre, marró, i un altre, vermella, depenent del color que la indústria tintorera de la ciutat fes servir per tenyir o estampar la roba. Totes les clavagueres anaven a parar a mar. Quan hi havia rierades, hi navegaven canyes i calaixeres. Milers de peixos inflats arribaven morts a ran de platja. Les gavines no se’ls menjaven perquè les poques que hi havia tenien el paladar exquisit. La tortuga que aquest estiu ha lliurat els ous a la platja és del gènere “babaua”, que ja es veu que vol dir que no té gaire intel·lecte. En té prou per saber quan les aigües són netes i segures. El mar i la platja de Mataró fa molt temps que presenten netedat gràcies a les depuradores i a la conducció de rieres i clavagueres, però la babaua ha trigat a confiar-hi. Babaua sí, però no imprudent, i menys quan es tracta de la família. Els mataronins que disgustats amb la platja pròpia van anar a muntar casa estiuenca a la Costa Brava encara no han tornat. Quan els expliques que l’aigua i la sorra ja són practicables no s’ho creuen. O ho fan veure: han de mantenir la justificació de la inversió feta en la segona residència. Un vell pescador diu: “Al mar és normal que hi hagi peixos, taurons i tortugues, no persones.”
Els amos de la guingueta que van descobrir la tortuga era la primera vegada que muntaven el negoci. Al començament es van mig penedir d’haver donat l’avís: “Ens obliguen a posar la música baixa i a apagar els llums per no malmetre els ous.” L’afluència de curiosos ha acabat afavorint la caixa. A la barra es xiuxiueja que, segons les estadístiques, només una de cada mil tortugues nascudes en aquestes condicions arriben a l’edat adulta. A Mataró n’han nascut prop de dos centenars. La simptomatologia però, ens té molt contents.