Sopar reivindicatiu

Dimarts, 7 d’agost, cap a les 8 del vespre, una corrua de cotxes passa al costat de les instal·lacions de Transports Padrosa, al terme municipal de Llers, i s’encamina cap a la presó del Puig de les Basses per una carretera plena de tombs. Al final s’arriba al cim –en què es torna a entrar al terme municipal de Figueres– a la part exterior de la presó, que cada cop es va emplenant de cotxes particulars (potser algú hauria d’haver pensat a noliejar diversos microbusos i hauria estat un sopar més sostenible). Cap a dos quarts de nou es comença a observar un moviment de traginar taules i cadires plegables. Però encara arriben cotxes. Es van formant les taules i, amb aquestes, es va articulant una gran gernació que vol sopar i, alhora, reivindicar la llibertat de la Dolors Bassa –l’exconsellera d’Afers Socials, exregidora de Torroella de Montgrí i exsindicalista, excap de la UGT de les comarques gironines–. Tot menjant volem exigir la llibertat de tots els presos polítics i la implementació de la República Catalana.

Aquest sopar reivindicatiu de dimarts passat, 7 d’agost, va ser el segon àpat vespertí i la quarta concentració en aquest escenari privilegiat del Puig de les Basses, des d’on s’albira gran part de l’Alt Empordà i les majestuoses serres de l’Albera i de la Verdera/Rodes. No hi ha dubte que aquest sopar va ser un acte excepcionalment cívic que ja s’ha fet permanent cada dimarts a dos quarts de nou del vespre; de la mateixa manera que l’acte/concentració a la plaça del Vi de Girona, que d’ençà de finals del 2017 ja s’ha instaurat cada dilluns. Jo considero que aquests dos actes reivindicatius –ferms, cívics, pacífics i lúdics– a favor de l’alliberament dels presos polítics i per l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya són dos exemples a seguir arreu de la nació catalana. A hores d’ara és molt important la solidaritat, l’escalf del màxim nombre de catalans cap a uns dirigents polítics empresonats molt injustament, gairebé per la raó de la força, ja que se’ls ha aplicat una mena de “llei de l’embut”, però també és important, és primordial que continuï la mobilització i la repolitització del poble català per tal de fer possible implementar els resultats de l’1 d’octubre del 2017 i recordar –no ho podem oblidar mai– que en aquella data molts catalans van ser brutalment reprimits, simplement perquè defensaven la democràcia i la llibertat.