Fins quan?

Un dia sí i un dia també. Ahir, l’Ajuntament d’Arenys de Munt demanava col·laboració per identificar els autors que, la nit anterior, i suposadament amb un camió ploma, es van dedicar a arrencar les banderoles grogues que hi havia penjades als fanals de la Riera. No només van arrencar les banderoles grogues –aquest color que tant molesta a segons qui– sinó que, de passada, van carregar-se els cables de la il·luminació de Nadal. Això ahir. Però és que el cap de setmana sabíem de pintades a l’església de Pals, i sabíem –perquè així ho va explicar ell mateix– que un monjo de Montserrat va ser amenaçat de mort per l’homilia que el setembre del 2017 havia fet en favor del dret a decidir. I tot just fa quatre dies els Mossos van detenir l’home que, dies enrere, havia amenaçat amb un ganivet una veïna de Verges que mirava d’impedir-li que arranqués estelades i llaços grocs. La llista és llarga, llarguíssima. Fins quan?, em pregunto. El conseller Buch parlava dies enrere de 178 atacs d’arrel feixista i contra la ideologia política. Va fer curt. Són molts més. A hores d’ara, conseller, són molts més. Cs arrenca llaços i pancartes dels espais públics –com va fer a Reus– i ahir el mateix Carrizosa animava a tornar-hi. I el PP, exactament el mateix. I jo em pregunto: qui són els violents? Els qui col·loquen llaços i pancartes, o els que els arrenquen? A mi em sembla, diguin el que diguin, que no és el mateix. Uns construeixen, altres destrueixen. Uns expressen una reivindicació (no pas la independència, no es confonguin, sinó el desacord amb els empresonaments polítics) i els altres els volen callats. Tots aquests polítics que esperonen els seus a arrencar llaços i pancartes saben perfectament, perquè tots han fet campanyes electorals, que no és el mateix que cadascú pengi els seus cartells que dedicar-se a arrencar els dels altres. I això és el que està passant. Que alguns ciutadans ho fan i alguns, a més, els animen a fer-ho. I a mi em sembla que, per més que sigui de baixa intensitat, això és violència. Latent, subtil, però violència. A mi, si més no, em violenta.