“O llibertat o llibertat”

A mi em sembla que en algun moment a Madrid (en allò que representa Madrid, vaja) es van pensar que, rellevat Puigdemont de president (i arribat Sánchez a La Moncloa) tot plegat (i quan dic tot plegat vull dir el procés) entraria en una fase més relaxada. Potser sí. Però a mi, sentint Torra aquests dies (no fa mai vacances, aquest home?), em sembla que no. A Madrid també es pensaven que, rellevat Mas per Puigdemont, la cosa (i quan dic la cosa vull dir el procés) afluixaria. I ja ho van veure. El president Torra se’n va anar aquest dilluns a Talamanca (on es commemorava l’aniversari de l’última victòria dels miquelets sobre les tropes de Felip V) i va parafrasejar aquell “O referèndum o referèndum” de Puigdemont (que ens ha dut on som) canviant-lo per un “O llibertat o llibertat”. No va aclarir gaire res més, però Torra va parlar de la necessitat de fer “sacrificis” i d’anar “fins a les últimes conseqüències”. Com que el president ha anunciat una conferència solemne per a primers de setembre (espero que no passi com aquella de Mas al Fòrum, que després tothom en va voler fer una), suposo que allà ens aclarirà què vol dir quan parla de “sacrificis” i d’“anar fins a les últimes conseqüències” per seguir endavant amb el mandat de l’1-O i desplegar la “declaració política” del 27-O. Puigdemont va proposar un 1-O; i ara Torra proposa fer-lo efectiu. Haurem de saber com. Si a Madrid (en allò que representa Madrid, vaja) es pensaven, doncs, que venia tranquil·litat, a mi em fa l’efecte que no, que caminem cap a una tardor d’alt voltatge. No només perquè Torra ens ha d’explicar com, quan i amb qui vol desplegar el 27-O sinó que al mateix temps es posarà en marxa el Consell de la República a Waterloo, arrancarà la Crida per la República (veurem com es materialitza), tindrem una nova Diada, i serem a les portes del judici per l’1-O i d’unes noves municipals. Vaja, que si aquests dies fan vacances, aprofitin per descansar.

PD. L’atac feixista del dia, ahir va ser al consolat de Bèlgica a Barcelona, on hi van aparèixer unes pintades immenses que deien –en castellà, evidentment– Bèlgica, refugi de delinqüència, Bèlgica, còmplice del separatisme i Puigdemont, a presó. Un cop més, continuen internacionalitzant el cas català. I fent amics a Europa.