La neutralitat no existeix

La “neutralitat” no existeix. Mai. Ni a l’esplai públic, ni al privat. Ni a l’aula, ni a l’escenari, ni al camp d’esports, ni al restaurant, ni a la fàbrica, ni a la botiga, ni enlloc. La neutralitat és una pura abstracció teòrica feta, intencionadament, des de la no neutralitat. Qualsevol expressió complexa humana parteix sempre, sempre, sempre d’un marc ideològic. Necessàriament. Inevitablement. És tècnicament impossible tenir un sol pensament, o articular una sola expressió comunicativa sense un paràmetre de referència cultural previ, i per tant, après en base a una predeterminada interpretació i categorització simbòlica de la realitat, altrament dit ideologia.

Defensar que la neutralitat no existeix és tan poc neutre com exigir-la. I tan poc neutre com voler imposar-la. L’espai públic és de tots i de totes. Tan cert com poc neutre. La situació actual que es viu a Catalunya, amb presos polítics i exiliats, és excepcional. Tan dramàtic com poc neutre. Mirar de fer invisible aquesta excepcionalitat és tan pervers com poc neutre. Certament, la presència de símbols grocs i de pancartes reclamant la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats a l’espai públic no és neutra. Però tampoc ho és la seva absència que pretén silenciar la vulneració flagrant de drets bàsics, individuals i col·lectius, que estem patint. Intentar normalitzar aquesta situació de repressió fent veure que no passa res, no és neutre. Mirar de fer invisible la protesta de la gent davant la reculada evident de llibertats, no és neutre. El discurs farisaic de la fractura social, mentre es fractura el carrer amb escamots nocturns amb la cara tapada, no és neutre.

Defensar la neutralitat en aquestes circumstàncies tan extraordinàries és una manipulació vergonyosa i indigna que pretén uniformitzar a la societat i adormir-la sota una capa d’aparent correcció política. Davant la injustícia i la ignomínia, no podem restar indiferents. Aquesta és la trampa. Exhorten a la neutralitat però aspiren a l’homogeneïtzació. Reivindiquen la neutralitat però volen imposar el seu relat. En diuen neutralitat perquè no gosen dir-ne censura. Ambicionen el control perquè es saben incapaços de convèncer i persuadir. La batalla és per l’espai públic, però la guerra és per les conviccions particulars. Ens volen callats, espantats i submisos, però ens trobaran alegres, combatius i mobilitzats, perquè ja ho deia en Desmond Tutu “si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”.