plaça major

No sempre pot guanyar qui més vots té

El problema és actuar com si estiguéssim en un règim majoritari quan estem en un de proporcional

És molt corrent sentir dir a la gent que ha de governar aquell que hagi obtingut més vots en unes eleccions. Així li estan donant la raó a A. Mas quan reivindica freqüentment el seu dret a ser ell el President. Semblaria una cosa lògica, però no és certa políticament. És una opinió interessada i completament falsa. Seria possible una perfecta governabilitat del país? Es podria portar endavant un programa? Tenint en compte que té 567.167 vots menys que el tripartit i 259.258 si s'ajuntessin CiU i el PP, la governança de Catalunya seria difícil amb una tal minoria. És injust? Seria injust el contrari. Calen majories per poder governar, i les majories en un règim parlamentari proporcional s'obtenen amb aliances si no es té la majoria absoluta, agradi a un partit o no. Per tant, la raó es troba que es tracti d'un règim proporcional o majoritari.

El règim majoritari consisteix bàsicament en el principi: «Winner takes all», o sigui que el guanyador s'ho emporta tot. Si l'estat federat de Califòrnia té 55 escons en joc, significa que aquell que guanya les eleccions se'ls emporta tots encara que sigui per un vot solament. Als EUA, però, es pot donar el cas de tenir més vots populars (cas d'Al Gore i Bush) i perdre les eleccions, però en tot cas sempre guanya, normalment, qui més vots obté (en aquest cas es tracta de tenir més vots electorals). Sol ser un règim on hi ha una gran concentració de poder, bipartidisme, escassa activitat de referèndums, presidencialisme, governs homogenis...

En el règim proporcional, com el cas del sistema d'Hondt, adoptat per llei per l'Estat espanyol ( CE art 68, i 162-3 per la Llei de Règim Electoral), i per l'Estatut (art. 56.1.2), les característiques fonamentals són: el multipartidisme, les grans coalicions, l'ús de la democràcia directa, bicameralismes equilibrats, descentralització, la dispersió de poder, la proporció dels vots obtinguts, segons diverses fórmules (Hare, per exemple)... I els resultats no són els mateixos si el recompte es fa amb circumscripcions provincials o única, de la fórmula que utilitzem per comptar els vots, de la forma de la candidatura, segons siguin desbloquejades o tancades o obertes, segons quina sigui la barrera legal adoptada... El problema es troba a actuar com si estiguéssim en un règim majoritari quan estem en un de proporcional, com fan alguns ansiosos de poder.

S'entén, doncs, per què s'ha frustrat la reforma del nou sistema electoral. Almenys a escala estatal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.