Pondre i remugar

És clar: les tortugues, com les gallines o els estruços, no “posen” ous, sinó que els ponen. I les vaques no “rumien” sinó que remuguen. Dos errors que se’m van escapar en dos articles seguits la setmana passada. El primer me’l va fer notar en Marcel Banús amb la seva ironia habitual. El segon, un lector malhumorat que no té per a mi mai una paraula amable. No sé per què em llegeix. Potser pel plaer de remugar. No se saben mai els mòbils dels lectors. El meu allunyament del món de la pagesia o de la ramaderia pot explicar les equivocacions. No tinc les vaques i les tortugues o els volàtils per la mà. Ara: per què em surten castellanismes, si en castellà les tortugues i les vaques em són igual d’estranyes? Jo no soc dels que pateixen gaire per la “salut” i el “futur” del català, però ara, ara que em toca, m’he alarmat. D’on han sortit aquests “posar” ous i “rumiar” les vaques? De l’escola? Fa tants anys que no vaig a escola... Dels llibres? Llegeixo tants llibres en català... De les pel·lícules?

Fa uns mesos vaig escriure unes cròniques sobre un viatge a Rússia que incloïa una navegació fluvial. Vaig dir que a una riba i l’altra dels rius que anàvem travessant hi havia arbres, molts arbres, sempre els mateixos. Quins arbres? No eren pas d’una espècie privativament eslava sinó que aquí també se’n veuen. No en coneixia el nom, ni en català ni en castellà: “arbres”, i passa que t’he vist. Sabia que de les cordes del vaixell se n’ha de dir caps, per mi un castellanisme que serveix per mantenir vigent la dita segons la qual als vaixells “no hi ha més corda que la del rellotge del capità”, que ara deu haver perdut vigència perquè als rellotges no se’ls dona corda. Sabia que la proa és a davant i la popa al darrere. No estava tan segur d’on situar babord i estribord. Tinc tendència a pensar que estribord és l’esquerra, potser per l’acumulació d’erres. Totes les altres coses, i mira que n’hi ha en un vaixell, les havia d’assenyalar amb el dit. De la campana, en diuen campana? L’altre dia parlava amb l’amiga Àfrica. És pilot de la marina mercant. Em va dir que a casa “estiba” els productes a la nevera. Nosaltres els hi “posem”. “Posar” implica desordre. “Estibar” és càlcul i equilibri. Si estibéssim, ens hi cabrien més coses. Va evocar el sextant, instrument de bord, avui superat pels satèl·lits, que calculava les distàncies de les estrelles. Em vaig poder fer el savi. El meu “avi pirata” va tenir un disgust de mort el dia que es va haver de malvendre el seu, segons explica a les memòries. L’oncle Ramon, que havia navegat per tots els oceans, va acabar de pràctic al port de Tarragona. Quan, essent en terra, es trobava superat per alguna circumstància, deia: “és com si tingués ferros a bord i la brúixola anés boja”. Orientem-nos: “pondre”, “remugar”...