Pantalons curts

Bé, em sembla que podem proclamar aquest estiu com el del triomf dels pantalons curts en els homes. En estius anteriors ja es veia venir la tendència, però ara s’ha fet universal. Això que acabo d’escriure i el que vindrà tot seguit fa vell, fa periodista costumista, però qui negaria que soc vell i un practicant del costumisme? M’assec a contemplar la gent com passa i tots els homes presenten pantalons per sobre dels genolls. Els pantalons llargs són l’excepció, i els que en porten o han sortit de casa sense haver-se informat de la moda o semblen conductors d’autobusos, si no ho són. A mi em fa l’efecte que, portats pels homes, els pantalons curts fan les cames tortes, però potser és una simple suggestió visual. Als usuaris d’aquests pantalons se’ls veu molt satisfets. Abans de sortir de casa es deuen haver examinat al mirall i ho deuen haver trobat tot correcte. Endavant i cap al carrer, doncs.

Els pantalons llargs són privatius de les dones. Dit d’una altra manera: són les dones i no els homes les que amaguen les cames. Parlo en general, és clar, i excloc les adolescents que acaben de descobrir que tenen cos i fan emergir les cuixes senceres d’una reducció de pantalons. Els homes porten pantalons curts i les senyores que van soles o que els acompanyen o que fan rodar amb ells el cotxet de la criatura, i que són les que es depilen, els porten llargs. I si no porten pantalons, el vestit també és llarg i tapa les cames. Ara afegiria “el món al revés”, però em guardaré molt de fer-ho per no acusar encara més que soc vell i costumista. No hi ha món al revés. Hi ha el món de cada època.

“S’hi va fresc.” També havien estat frescos els pantalons blancs de fil i les americanes a joc dels avis, que a més es cobrien amb un barret de palla. I els nostres texans? Els texans eren una peça curiosa: a l’hivern abrigaven i a l’estiu eren frescos. Tot fos per poder-los vestir sempre. La moda porta incorporada el seu pretext. Les camises estrenyen o no segons les indicacions del sastre: “Ara es porten així.” “Per presumir s’ha de patir”, deien els avis dels pantalons de fil. ¿Quan feien patir, de fred o de calor, els texans: a l’hivern o a l’estiu? He dit “feien”. Observo que els texans van de baixa. Per què no dur els pantalons curts també a l’hivern? No han anat molts anys les dones amb faldilles i les cames exposades al fred? “Qui no té seny no té fred”, deien també els antics. La moda fa perdre el seny.

Quan dirigia El Punt del Maresme vaig enviar l’Oriol Ribet a casa un dia que es va presentar a treballar amb pantalons curts: “I si has d’anar a veure un alcalde?” Em va creure. Avui rebria el suport de tota la redacció, que també aniria amb pantalons curts, com l’alcalde.