Amb el 155 vivien millor

S’hi han fixat, vostès, quants cops aquests darrers dies els partits monàrquics han parlat de tornar a aplicar (tornar-nos a aplicar, és clar) l’article 155? No paren de demanar-ho. Fa la sensació que vivien més bé, amb el 155 en marxa. Nosaltres, evidentment, no; però ells, de tant que en parlen, sembla que l’enyorin. La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, com que ha arribat a la conclusió que “els independentistes són insaciables”, ha dit aquesta setmana sobre els populars (de PP, no de populars): “Oferirem la nostra majoria absoluta al Senat per a la possible aplicació del 155.” I si fos per Ciutadans (vull dir Ciudadanos) ja no ens l’haurien ni retirat. “S’han de tornar a prendre mesures”, va exigir Albert Rivera a mitjan setmana, quan Inés Arrimadas demanava que es fes “un requeriment formal a Torra exigint-li el seu compromís i acatament a la Constitució”. Un requeriment, és clar, perquè un requeriment és el pas previ a l’aplicació del 155. I el millor, la teoria d’Albert Rivera sobre si és millor aplicar el 155 o fer política. “S’ha de recordar que aplicar el 155 també és fer política, i que quan es va aplicar l’any passat ja es va demostrar que, en aquest tema, hi podia haver consens”, va dir en no sé quina televisió espanyola d’aquestes que no miro. Ja ho van dir en el seu moment Girauta (“el 155 s’aplicarà les vegades que faci falta”) i Millo (“ara ja sabem com s’aplica”). Fins i tot Susana Díaz ha advertit aquesta setmana sobre el 155 dient que l’aplicarien “quan a Catalunya s’actués contra la llei”. Sort. No pas com Cs i el PP, que ja l’aplicarien ara, i en aquesta ocasió no pas d’una manera “suau” com van dir a l’octubre (i, collons, quina suavitat!), sinó aquest cop controlant també TV3, els Mossos i qui fes falta. Sentint-los, a Ciutadans i al PP (“no intervenir TV3 és una espina que tinc clavada”, deia dimecres Andrea Levy a Vanity Fair), és com si l’enyoressin, el 155. Tot i que a mi em fa l’efecte que de veritat, de veritat de veritat, el que enyoren és estar al govern o tenir números per ser-hi. Això és el que els fum. Van aplicar un 155, el 21-D van fer el ridícul i ara, a més, La Moncloa els queda lluny, cada cop més lluny. No hi pinten res. I estan rabiosos. El 155 els donava vida i ara no hi és. L’enyoren. Per això el volen. Per tornar a pintar alguna cosa.