Aprendre dels errors per quan torni a nevar fort

Qua­ranta-vuit hores després de l'excep­ci­o­nal nevada que dilluns va col·lap­sar mig Cata­lu­nya, amb milers de con­duc­tors atra­pats a les car­re­te­res i milers d'usu­a­ris sense sub­mi­nis­tra­ment elèctric com a prin­ci­pals pro­ble­mes, que­den en l'aire inter­ro­gants impor­tants per res­pon­dre. Un dels pri­mers és si l'alerta emesa per les auto­ri­tats va ser feta de manera prou con­tun­dent i efec­tiva. Vis­tos els comu­ni­cats fets públics per Mete­o­cat el dia abans, sem­bla­ria que no. Sort n'hi va haver, en tot cas, de la pre­visió feta pública a la tele­visió, que diu­menge a la nit aler­tava de la imminència d'un tem­po­ral de neu excep­ci­o­nal arreu, una alerta que Mete­o­cat no va rati­fi­car fins al mateix dilluns al matí. Cer­ta­ment, tots sabem que és difícil de pre­dir amb eficàcia aquest tipus de tem­po­rals a Cata­lu­nya, però això no hau­ria d'impe­dir que, en casos excep­ci­o­nals com el d'abans-d'ahir, s'afinés al màxim la pre­visió. De fet, el govern ja va reconèixer ahir mateix que s'havia fet curt.

Un cop vam tenir la tem­pesta al damunt, cal­dria pre­gun­tar-se també si l'actu­ació de tot­hom, ciu­ta­dans i admi­nis­tració, va ser la cor­recta. Dels pri­mers, mal­grat que no fos­sin avi­sats amb con­tundència, pot­ser cal­dria espe­rar més res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual i que no s'hagues­sin arris­cat més del compte en una situ­ació de nevada com la que hi havia dilluns al mig­dia. Pel que fa a l'admi­nis­tració, caldrà veure, un cop vagin pas­sant els dies, si l'actu­ació dels efec­tius va ser prou coor­di­nada i efec­tiva. Si des del pri­mer moment hi va haver, per exem­ple, prou agents a les car­re­te­res per inten­tar mini­mit­zar el col·lapse cir­cu­la­tori o si tots els esta­ments de l'admi­nis­tració impli­cats en el Neu­cat van com­plir la funció que aquest pla deter­mina. Alguns ajun­ta­ments, per exem­ple, ho van fer amb escreix, nete­jant car­rers i aju­dant la gent que havia que­dat retin­guda, mal­grat que, com a la Jon­quera, no era ben bé res­pon­sa­bi­li­tat seva. Cal­dria feli­ci­tar també els nom­bro­sos agents sobre el ter­reny, que, mal­grat les dures inclemències del temps, van fer un sobre­es­forç per mirar d'aju­dar tot­hom. Alguns res­pon­sa­bles polítics, en canvi, els van fer un mal favor negant públi­ca­ment i gai­rebé de manera des­con­si­de­rada els greus pro­ble­mes que dilluns a la nit havien afec­tat milers de per­so­nes.

Una de les con­seqüències més greus del tem­po­ral ha estat el tall del sub­mi­nis­tra­ment elèctric, que ahir al ves­pre encara afec­tava dese­nes de milers d'usu­a­ris. Es tracta, malau­ra­da­ment, d'una situ­ació massa cone­guda pels ciu­ta­dans cada cop que un feno­men mete­o­rològic excep­ci­o­nal col­peja el país. Cer­ta­ment, el d'abans-d'ahir ho va ser, però cal pre­gun­tar-se si això ha de ser així per força. S'han fet, per exem­ple, les inver­si­ons necessàries a les línies de baixa i alta tensió? La imatge de tor­res dobla­des pel pes de la neu –com va pas­sar en el tem­po­ral de vent i neu del 1986, que va posar al des­co­bert greus deficiències en les xar­xes de dis­tri­bució elèctrica– ens fa pen­sar que no.

Dilluns Cata­lu­nya va viure una jor­nada amb unes incidències segu­ra­ment ine­vi­ta­bles, però una pre­visió més ajus­tada a la rea­li­tat, una alerta més ferma i una gestió més eficaç les hau­rien mini­mit­zat. Ahir el govern va dema­nar dis­cul­pes per si s'havia equi­vo­cat. En tot cas, el que podríem fer seria apren­dre dels errors per quan torni a nevar fort.