Opinió

De reüll

El vestit de Williams

La maternitat en el tennis s’aborda com un problema i s’assimila a una lesió

29 de maig de 2018, Roland Garros. Serena Williams torna a la competició després de mesos fora de les pistes. La tennista havia donat a llum la seva filla Alexis Olympia Ohanian el setembre del 2017. El retorn de la petita de les germanes Williams va estar marcat per la polèmica. Res a veure amb el joc. L’objecte del debat va ser el vestit que havia elegit, una granota cenyida de color negre amb un cinturó vermell. No era cap elecció estètica. Es tractava d’un vestit postpart que facilitava la circulació sanguínia. La jugadora va revelar fa poc que va estar a punt de morir després d’haver nascut la nena. L’aparició de coàguls de sang als pulmons la van obligar a romandre en repòs durant setmanes.

D’aquesta història mèdica, aquell disseny. No sembla haver-ho entès el president de la Federació Francesa de Tennis, Bernard Giudicelli, que va alertar fa uns dies que no tolerarien de nou un equipament similar a Roland Garros. “Cal respectar el joc i el lloc”, va dir sense enrogir i obviant les circumstàncies. Rancior i sexisme del bo en un esport sexista en què la maternitat s’aborda com a problema i s’assimila a una lesió. Williams era número 1 mundial quan va començar el parèntesi maternal i havia caigut a la posició 491 quan hi va tornar. Injustícia i debat obert. Mentrestant, com descrivia Nike, patrocinador de l’americana: “Pots treure-li a una superheroïna el seu vestit, però mai podràs treure-li els superpoders.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.