Full de ruta
Encaputxats
Anava a escriure sobre les declaracions aèries de Francesc I recomanant la comprensió paternal als nens homosexuals en què, ai, se li va escapar allò que de petits s’hi poden fer coses, com ara dur-los al psiquiatre, mentre que de grans no hi ha res a fer, tal com deu saber el papa pel que fa a tants de membres del seu clergat que condemnen públicament l’homosexualitat practicant-la de manera abusiva amb infants; però he vist imatges d’aquesta brigada formada per uns encaputxats que, de matinada, van procedir a la “neteja” de llaços grocs a pobles de l’Empordà, una comarca que consideren particularment “infectada” de “plàstics” independentistes. Imatges que remeten a una iconografia i unes pràctiques lligades a la Inquisició, però també a les d’aquells blancs encaputxats que als EUA van originar el “supremacisme”, paraula que, per desacreditar l’independentisme català, molts han après a dir sense que sembli que no sàpiguen què significa.
Aquests “brigadistes de neteja” (el llenguatge no és meu, sinó dels mateixos encaputxats) deuen ser part d’aquests ciutadans catalans “indefensos” dels quals parla Rivera tot vindicant la seva tasca higiènica. Ui sí, se’ls veu molt indefensos amb les seves caputxes, els seus cúters, els seus pals i les seves llengües virulentes. La ironia és que els Mossos hagin aixecat acta de les accions de tals brigadistes a la Bisbal apel·lant a una infracció de la vergonyosament feixista “llei mordassa” que prohibeix la concentració de més de vint persones sense comunicar-ho prèviament. És així que no puc estar a favor del fet que se’ls apliqui el seu mateix “xarop”, que voldrien imposar a tota la població per aconseguir-ne una despolitització: per això parlen de la “neutralitat” (que, en si mateixa, és una fal·làcia) de l’espai públic amb la idea que només hi hagués determinats símbols oficials relatius a la “normalitat constitucional”. Que els amics de tals brigadistes es manifestin a la Ciutadella (a propòsit d’un fet lamentable, a banda de com es produís) en contra de la violència que diuen que pateixen, és una prova més del cinisme que exhibeixen: la seva pròpia violència (i emparada) no fa més que propagar-se. I el pitjor de tot és que han aconseguit desviar el debat, que ha anat derivant a l’entorn de la legitimitat (o no) de posar els llaços grocs i també de treure’ls. El tema fonamental no és aquest, sinó que els llaços grocs hi són per demanar la llibertat d’unes persones que no haurien de ser a la presó. No ho oblidem.